La literatura és un reflex de la vida. L'escriptor figuerenc Vicenç Pagès li ha sabut trobar l'encant resseguint-ne les olors i les pudors contingudes en els arguments dels seus llibres de capçalera. Tant unes com les altres tenen el poder d'evocar, de transportar el lector al passat viscut i, alhora, de definir-lo. El plaer suggeridor, en uns casos, o repulsiu, en altres, es degusta lentament en aquests dos llibres publicats en una edició breu, alhora que delicada i elegant, sota la cura de Vibop Edicions dins la col·lecció Envinats dedicat al vi i la gastronomia.

Fa dos anys va aparèixer Les olors en la literatura, que ara ja enfila la segona edició, cosa que, constata Pagès, «vol dir que funciona». Ho ha fet amb una coberta diferent on el color pren lloc, detall que comparteix amb Les pudors en la literatura que tot just ara acaba de sortir del forn. Els dos llibres beuen d'una afició curiosa conreada per Pagès des dels anys 90, el «col·leccionar olors» a mesura que llegeix. Però mentre el primer llibre són citacions d'autors que s'entrellacen i connecten, aquest nou volum és un petit assaig dosificat en cinc capítols amb una bibliografia sorprenent amb una aproximació personal al llibre citat.

Vicenç Pagès ens recorda moltes menes de pudors o «ferums amb caràcter» transcrites brillantment per autors clàssics i actuals: des de les que uneixen vida i mort com Dràcula, de Bram Stoker; ciutats pestilents com les del Londres de Virginia Woolf a Flush o la del Bombai de Salman Rushdie a Els fills de la mitjanit, fins a les pudors de misèria que ens retornen a Los girasoles ciegos, d'Alberto Méndez. Pagès no oblida que hi ha pudors com la de l'aixella que arriben a ser agradables i, fins i tot, eròtiques com descriu Jonathan Lethem a Encara no m'estimes. D'altres ens vinculen a la quotidianitat, als records, a les emocions bàsiques.

La pudor més colpidora, segurament, és la que «emana d'un catxalot mort». Moby Dick, de Herman Melville, «escriu que l'alè de la balena és capaç de trastocar el cervell de qui l'entoma». El protagonista d' En Queu Pudasca, de Miquel Àngel Riera, ho porta encara més lluny. A ell la pestilència d'una balena morta se li va enganxar al cos emanant «una fetor cetàcia durant tota la vida».

Les pudors en la literatura es pot resseguir quasi com una guia de lectura. «Ordenar-los, organitzar-los és una manera modesta de fer un llibre sobre altres escriptors que han dit coses que està bé no oblidar», afirma Pagès qui intenta captivar el lector descrivint-ne detalls. «Les cites és com un aparador que et fa entrar més que una sinopsi», argumenta.

Els secrets del llibre en paper

L'autor no pot evitar reivindicar el llibre físic amb les olors, bones o dolentes, va a gust del consumidor, que molts d'ells desprenen després d'anys d'ús i que, benauradament, no pot emular un ebook. Pagès recorda, a més, que hi ha olors que no desapareixen mai perquè s'instal·len en la nostra memòria olfactiva com la de la llibreria de vell Canuda de Barcelona, ja tancada, on ara s'alça una botiga de Mango, l'olor desinfectant de la qual no pot amagar aquella de «vainilla agra» d'uns llibres que ja no hi són.

Les olors en la literatura - Les pudors en la literatura

Vicenç Pagès

Vibop Edicions

Preu: 12 euros