24 de novembre de 2020
24.11.2020
L'Empordà
Roses

Tribut a Montse González, pionera de la dansa flamenca a l'Alt Empordà

Va obrir la seva escola Ritmo's a Roses l'any 1986 i va fundar la seva pròpia companyia de ball

23.11.2020 | 20:07
La darrera actuació de Montse González, al Teatre Jardí

Montse González Rivas (Barcelona 1953- Figueres 2020), coneguda artísticament amb el nom de Gracia Rivas va portar l'art flamenc arreu del món. Finalment es va establir a Roses on va fundar el seu centre de dansa l'any 1986. Va ser pionera del flamenc a tota la comarca i a la província i el seu talent va ser l'origen de moltes de les escoles que actualment són un referent a la comarca. No va poder superar la malaltia que li van diagnosticar fa poc més d'un any i el 23 d'octubre passat va morir de càncer a Figueres, deixant un gran llegat humà i professional.

Montse González va néixer el 5 de febrer de 1953 a Barcelona. Filla d'una família humil de descendència cordovesa, era la petita de quatre germans. Sempre va tenir clar que volia ser artista. Va començar amb quatre anys a fer classes de ballet clàssic amb la gran professora Maria Rusca, de Barcelona. Anys després va començar a prendre classes a l'Institut del Teatre de Barcelona. La seva gran passió va ser sempre la interpretació. Més tard va tornar a les seves classes de dansa incorporant altres disciplines com el ballet modern i el flamenc.

Va ser gràcies a l'Institut del Teatre que li va sorgir l'oportunitat, als vint anys, de treballar en creuers de luxe de la companyia Oceanic, portant el flamenc, la dansa espanyola i moderna per les Amèriques i el Carib. Treballava de la mà del gran coreògraf Miquel Ferreres i Rosa Garcia, de Barcelona. En tornar a Barcelona, va aconseguir noves feines amb les quals seguiria de tournée arreu del món, ballant amb diferents companyies espanyoles de prestigi fins a conèixer a qui va ser una persona molt important en la seva carrera, Luis Príncipe. Al seu costat va seguir viatjant, per Europa, fent televisió i teatre a tot Espanya i va arribar a la Costa Brava i a una de les sales més emblemàtiques de Roses, El Patio Flamenco, amb el ballet de Luis Príncipe i Juan Sierra.



Les gires europees se seguien alternant amb les estades al tablao del Patio Flamenco. El 1979 neix el seu primer i únic fill, Christian, i uns anys més tard, Montse González decideix que ja és hora de donar una estabilitat al seu fill. S'estableix definitivament a Roses on va fundar la seva pròpia escola de dansa, Ritmo's, introduint el flamenc a la comarca al costat de la resta de disciplines: ballet clàssic, dansa moderna, sevillanes, dansa espanyola, bolera, folklore, fins i tot gimnàstica de manteniment. Al centre van començar moltes alumnes de Roses i de la zona de l'Alt Empordà, com ara les germanes Fanny i Mónica Lucena, de Roses, o la ballarina Pilar Sánchez, de Figueres.

«En aquella època era a Barcelona on residia el nucli del flamenc, i a la resta de Catalunya hi havia molt pocs centres» explica la que va ser una de les seves alumnes, amiga i filla adoptiva, la ballarina Pilar Sánchez. «Era l'única escola de flamenc de la zona i d'aquí van sortir moltes artistes ballarines i professores que avui segueixen amb les seves escoles pròpies i els seus ballets».

Montse González va fundar el 1988 el seu propi ballet amb alumnes de la seva escola i alumnes que venien de l'Institut del Teatre de Barcelona. Va treballar per tot Europa, fent sempre parada a la Costa Brava, a l'estiu, i a la sala del Patio Flamenco. A part de la seva professionalitat, se l'ha conegut sempre pel seu optimisme, treball, constància i saber estar: «Era professora, amiga, et donava molt bons consells, t'ajudava sempre i, gràcies a ella, moltes persones van pujar per primer cop a un escenari».

Va decidir retirar-se del món de la dansa als 50 anys i va tancar l'escola el 1995. A partir de llavors es va dedicar a viatjar i a formar-se en el món de les teràpies alternatives, un camp on va ser pionera també, a Roses. Va introduir el reiki i el Jin Shin Jyutsu a la Fundació Roses contra el càncer i va tractar altruistament les persones que patien la malaltia. Darrerament col·laborava amb moltes associacions i oferia el seu saber per formar la gent en el món de les teràpies naturals, que la van acompanyar fins al darrer moment alleugerint els símptomes de la seva malaltia.

Forta i lluitadora

«Era una persona molt forta, lluitadora, una gran professional en tot el que es proposava». Va morir ara fa un mes a l'hospital de Figueres després de lluitar durant un any contra la seva malaltia i «fins a l'últim moment va sentir ganes de viure, entusiasme, optimisme, pensant en tot moment que guanyaria aquesta batalla, que per ella era una prova més que li posava la vida, com tantes que havia superat, sempre amb èxit, però aquest cop no va poder ser». Al seu costat van estar totes les persones que l'estimaven encerclant-la en aquest darrer any: el seu fill Christian Gutiérrez, la seva jove Yulia, les seves netes, Seyna i Eyra; el seu company de vida, Gabriel Hernández; la ballarina Pilar Sánchez, alumnes, amics i persones a les quals va formar i que van estar amb ella donant-li suport i amor.

El Jardí de Figueres va ser l'any passat el darrer escenari que va trepitjar durant el Festival de final de curs de l'escola de dansa i música Pilar Sánchez. «Vam recuperar un ball que fèiem fa 30 anys, Ay, marinero!, de Chiquetete, amb els ballarins d'aquella època. Va ser un retrobament pletòric un mes abans que li diagnostiquessin la malaltia, un emotiu homenatge a la gran Gracia Rivas».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook