L'any 1995 va ser l'Any de la comtessa de Molins a Sant Pere Pescador. Un grup de veïns del poble es van unir com una pinya i es van bolcar totalment per reivindicar la memòria d'aquesta cèlebre bandolera del segle XIX nascuda al municipi, programant una sèrie d'activitats que inclogueren teatre, conferències i concerts.
Es van fer tants actes que es va acabar convertint en l'any de la comtessa. Fa quinze anys ja es van rememorar els fets i ara un quart de segle després la passió vers aquest personatge continua i l'Elenc Santperenc s'encarrega de tornar a fer memòria de la comtessa llegendària. La seva directora, Maribel Olmos, explica que des d'aquest divendres i fins diumenge, a Sant Pere es tornaran a viure les gestes de Teresa de Molins i Bach, una història recuperada de la memòria popular que no ha pogut ser verificada per la manca de documentació que l'acrediti.
A causa de les restriccions per contenir la pandèmia, la programació s'ha vist ajornada i concentrada en un sol cap de setmana. Així aquest divendres s'inaugura a les cinc de la tarda l'exposició Comtessa de Molins, la bandolera de l'Empordà, a la Capella de Sant Sebastià, a càrrec de diferents artistes de l'associació Pomart que s'han inspirat en el personatge a través de la fotografia i la pintura. «També s'exposarà documentació sobre l'obra que es va representar fa 25 anys», assenyala la comissària, l'artista Anna Novella.
Tot el poble es va bolcar en l'obra sobre la Comtessa, ara fa 25 anys
A continuació, a les set de la tarda es fa la presentació del llibre de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada i Carles Fages de Climent, de la col·lecció Itinerari literari autoguiat, dedicat a Sant Pere Pescador. L'acte es farà al Centre Cívic i la jornada es tancarà amb l'espectacle Almosta de cançons, a càrrec de Josep Tero, al Centre.
Biografia de sang i versos
L'endemà dissabte, a les set de la tarda, continua la programació amb l'obra Teresa de Molins, una biografia de sang i versos també al Centre Cívic. Serà una vetllada poètica a partir dels versos del romanç que explica la tempestuosa biografia-llegenda de la comtessa que interpretaran una vintena de rapsodes. A més hi haurà diferents intervencions musicals i la projecció d'imatges bona part de les quals ja s'hauran pogut veure a l'exposició.
Finalment diumenge i amb el títol de Moments Teatrals, la Comtessa a Sant Pere Pescador, s'escenifiquen alguns moments de la seva vida i del Gegant de Ventalló, que estan lligats al poble de Sant Pere Pescador. Aquest recorregut, que es farà el diumenge, arrencarà a la plaça de la Muralla, on el rondallaire Jaume Arnella farà una personal situació musical del mite.
La segona escala es troba en la casa on presumptament fa dos segles i escaig hi vivia la família Molins. Allà es presentaran dos moments relacionats amb dos naixements: el de la Teresa i el del seu germà Bernat. La tercera parada és a la plaça Major, on eren habituals les tavernes, indrets on es compartien informacions de tota mena. La darrera escena és a l'església de Sant Pere. No només és el lloc on va ser batejada la comtessa sinó que va fer amagar-hi els combatents del poble a la guerra del Francès i, segons algunes fonts, és el lloc on va ser enterrada finalment. L'aforament és de 25 persones i es faran tres grups al matí i tres a la tarda.
Una vida de llegenda
Ja fa més de dues dècades un grup de membres del grup de teatre l'Elenc Santperenc va decidir investigar la llegenda de la comtessa de Molins i veure si se'n sortia d'escenificar-la. Aquells membres de l'Elenc van passar a reunir-se gairebé cada dia durant mesos, i d'aquí el nom de Permanent de l'Elenc format per Jaume Tabernero, Josep Maria Barceló, Càndid Miró, Maribel Olmos i Miquel Plà. No només se'n sortiren amb l'obra, sinó que van buscar tots els referents possibles, el marc històric i social en què va viure (donant per fet que sí, que va viure) una pagesa benestant reconvertida en cap de colla d'una partida de bandolers. Si la seva història real no és exactament com és contada, no hi fa res. Si el poble de Sant Pere Pescador s'ho va inventar tot plegat fa dos-cents anys, és que ho necessitava: no hi ha llegenda que no tingui un significat profund.
L'Elenc Santperenc va néixer als anys seixanta i ha perdurat fins a l'actualitat. L'obra més significativa que ha representat ha estat, sens dubte, La Comtessa de Molins. «D'això fa vint-i-cinc anys. No pretenem pas repetir-ho, però sí que volem recordar-ho, convençuts que en aquell moment va valer la pena, i que ara també, que la figura llegendària de la comtessa s'ho mereix i tothom al poble ha respost molt bé» remarca Olmos. La directora de l'elenc recorda com l'Any de la Comtessa va portar un centenar de persones a l'escenari: «No hi havia família del poble que no tingués algú implicat». En aquesta ocasió, el club de lectura, la coral i el col·legi de Sant Pere també s'han sumat a la iniciativa. L'Escola Llagut treballa, durant les setmanes prèvies a la celebració d'aquests actes, tal com també es va fer l'any 1995, la figura de la comtessa de Molins, seguint una intensa programació adaptada a tots els nivells educatius. La Coral Juvenil Les Veus del Fluvià i la Coral Joventut del Gínjol també s'han sumat als actes.
Cada activitat es realitzarà seguint les recomanacions sanitàries i amb aforament limitat. Cal fer reserva prèvia a través del blog: teresademolins.blogspot.com o al telèfon: 609 344 565.
