Martí Anson ( Mataró, 1967) és un artista molt interessat en les històries que amaguen les obres. Ell és un dels deu creadors convidats per Frederic Montornés per donar vida a Obres els dipòsits. A Anson li va tocar unir el Museu de l'Empordà i el del Joguet de Figueres.

Quina reacció va tenir al veure els dos fons?

Vaig entrar en crisis perquè el Museu del Joguet té vint-i-tres mil peces i el de l'Empordà quasi tres mil. Els altres artistes van anar a agafar peces o temes concrets però jo volia veure què tenien.

I què va fer?

Doncs vaig decidir que en comptes de triar per una qüestió de gust, que ho fes un programa informàtic, com un joc de loteria. Així van sortir dos números: un per cada museu.

Es va deixar portar per l'atzar.

Exacte. De les dues peces jo no en tenia cap coneixement: un nino amb vestit hongarès tradicional i un gravat de Xavier Nogués, Escena còmica.

Què va fer amb elles?

No capficar-me amb les peces sinó en com les he seleccionat i com les puc definir en números.

Això ha generat un llibre i un disc de vinil. Què contenen?

He acumulat els dos museus en una publicació amb la tria d'una peça. El toc particular el dona el disc on cada cara està dedicada a un dels museus: una en hongarès pel nino hongarès i a l'altre, amb un altre joc d'idiomes, em va sortir l'arab. Així ningú entèn res.

Quin és el sentit, doncs?

És un projecte per disfrutar el fet de veure'l i trobar què està passant, que no anar a la peça en concret. Però la peça sempre hi és.