24 de novembre de 2020
24.11.2020
L'Empordà
Figueres/Valls

Un documental ressegueix la vida de Miquel Marcé, el «Salvador Dalí» de Valls

Durant els darrers trenta anys, Marcé ha exercit del personatge amb solidesa i convenciment

23.11.2020 | 20:07
Un documental ressegueix la vida de Miquel Marcé, el «Salvador Dalí» de Valls

Quan la mare de Miquel Marcé es va morir, ell va notar una força interior que, diu, el va fer «reencarnar-se en Dalí». No va ser quelcom sobtat sinó tot un procés de vora un any. Aleshores és quan va néixer el personatge que l'ha acompanyat els darrers trenta anys. El fotògraf Carles Cubos, en col·laboració amb Jordi Sans i Pep Roig, han volgut desgranar la història vital de Miquel Marcè, qui és, com pensa l'home que, un bon dia, va sentir-se Dalí. Ho han fet amb el documental De Dalí a Miquel, un treball elaborat al llarg dels darrers cinc anys amb molta cura i elegància, des del respecte més absolut a la figura del pintor figuerenc i una gran estima per Miquel Marcé. La voluntat és estrenar-lo aquest febrer a Valls amb motiu de les Festes Decennals i, si és possible, els agradaria també projectar-lo a Figueres.

Carles Cubos explica que Miquel Marcé és molt conegut al Camp de Tarragona. Els primers anys de personificar Dalí –el pintor ja havia mort– va visitar molts platós de televisió nacionals i «programes teleporqueria» imitant l'espectacle dalinià. «Dins l'àmbit de Valls, va ser un impacte i se'l va veure com un aprofitat o un vividor», comenta Cubos. El pas del temps i el compromís de Marcé amb el seu personatge, que mai ha deixat de representar, han fet canviar de parer els seus veïns. «Allò que era un prejudici abans, ara ha canviat cap a una figura molt estimada».


El fotògraf és del parer que «el personatge s'ha acabat menjant la persona, no és una disfressa que es posa i surt i fa el show, sinó que ho viu» intensament i sense luxes, molt allunyat de la realitat que va envoltar Dalí. Marcé subsisteix precàriament, tot sol, amb una paga justa, en un pis amb limitades condicions d'on només surt dos cops a la setmana. Té setanta-set anys, viu sol i fa poc va patir un ictus. Això va fer que deixés de pintar perquè també, com Dalí, pintava. Cubos estima que deu haver produït un miler de quadres al llarg dels darrers trenta anys, peces d'estil marcadament naïf i de temàtica surrealista. Abans de tot això, Marcé era conegut a Valls com el Conde, un home estrafolari, que es vestia amb colors llampants, «li agradava la bohèmia i el món de la faràndula».


La vinculació personal de Cubos i Jordi Sans amb Marcé va començar força temps enrere «amb la gravació d'uns vídeos de promoció d'una beguda que es fa a Valls per la festa major: el Voladís, i on ell era el protagonista». Això fa que entressin a casa seva i «comencessin a teixir una amistat». Fa cinc anys, li van proposar a Pep Roig que «seria interessant documentar la seva figura, sobretot anar traient la disfressa per saber qui era Miquel Marcé». Això és el que intenten amb el documental De Dalí a Miquel, un treball molt personal al qual li han donat «un aire més artístic i creatiu». «No és només una peça periodística, sinó que també juguem amb la incògnita, quan és Miquel, quan és Dalí, qui és qui», comenta tot afegint que també es reconstrueixen ambients i escenes «surrealistes».

Una opció de vida

L'enregistrament del documental ha portat els tres autors a tenir una relació molt propera, d'amistat, amb Miquel Marcé a qui Cubos defineix com «un bon home que va triar una opció de vida i l'ha mantingut durant trenta anys, ell és un esperit lliure i ha triat aquesta manera de viure que l'ha fet feliç». Això, explica el fotògraf, malgrat les conseqüències que ha tingut per a ell: «Des de l'estigmatització de la societat fins al fet de ser rebutjat per la família».



L'estima que desperta Marcé s'ha pogut copsar ara amb el suport que han rebut en demanar ajut per finançar el documental, que ha despertat ja molt interès. En aquest sentit, van engegar fa unes setmanes un micromecenatge a través de Verkami –demanaven 4.940 euros– que ja han assolit, però que encara és obert a més col·laboracions. Els diners serviran per pagar la postproducció i el muntatge. «És un projecte fet a poc a poc perquè no som cap productora, però ara volem estrenar-lo ja, perquè en Miquel ho pugui veure», diu Cubos.

A Marcé, el documental li ha aportat oxigen dins la recta final de la seva vida. A causa de la seva fràgil salut, no l'han pogut dur a Portlligat, com desitjaven, perquè «revisqués aquests paisatges». Marcè no va conèixer mai Dalí ni tampoc n'és un expert, però sempre serà recordat com el «Dalí de Valls».


L'equip que ha fet possible el documental amb Miquel Marcé.
Compartir a Twitter
Compartir a Facebook