«PauPau Canyelles, exdifunt ». Així defineix el catedràtic Joan Manuel Soldevilla l'única novel·la escrita per Joaquim Ventalló (1899-1996). Publicada el 1931 per Fluid Editorial, malgrat cert reconeixement de la crítica, va passar força, per no dir molt, inadvertida. Ara, quasi nou dècades després, Brau Edicions recupera aquest títol dins la col·lecció « Les Closes » i fa justícia a un autor de llengua vivaç, divertida i subtil que havia quedat massa oblidat.

Pau Canyelles, exdifunt traspua frescor. De principi a fi és un Pau Canyelles, exdifuntdivertimento. Arrenca, com diu Soldevilla, «com una obra costumista i burlesca, un excel·lent retrat dels hàbits burgesos de la Barcelona dels anys trenta». El protagonista és Pau Canyelles, un bon burgès català, que, de sobte, es mor. És una mort temporal, ja que realment el que ha patit és un atac de catalèpsia. D'això, però, la família se n'adona anant cap al cementiri. A partir d'aquesta «resurrecció», el senyor Canyelles viurà unes situacions que el marcaran.

Ventalló ho narra amb eloqüència i embolcalla el lector amb un estil «àgil i amè» i un català fresc i gens encarcarat. Soldevilla creu que li era herència del seu vessant periodístic, feina a la qual es dedicà durant anys i que coincidí en el temps amb figures com Gaziel, Pla o Sagarra, i «al seu gran bagatge» cultural. El catedràtic li reconeix un gran «talent» i no li estranya que escrivís una bona novel·la. Una sola perquè la història va impedir que li dediqués més temps a la literatura. Val a dir que Ventalló va ser regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i que el seu activisme polític i social i la denúncia dels crims comesos per anarquistes el van portar a l'exili. El 1943 va tornar al país, però se li retirà el carnet de premsa. L'any 1958 Ventalló va començar a traduir els còmics de Tintín per l'editorial Joventut. La qualitat d'aquella feina amb la qual recupera, en part, la seva vocació artística, diu Soldevilla, encara ara perdura gràcies «a un ús esplèndid de la llengua». L'autor també va tenir vincles amb l'Empordà, concretament, amb el Port de la Selva on les seves cendres reposen.

L'home que retorna de la mort

L'home que retorna de la mortSoldevilla, qui ha escrit el pròleg d'aquesta nova edició, reconeix que Ventalló es devia trobar a gust amb l'humor, cosa que també es palpa en el Tintín. La història de Pau Canyelles «és entre divertida i tràgica», un home que retorna de la mort o un mort en el món dels vius. Soldevilla enllaça aquest tema amb contes de por tradicionals i no pot deixar d'esmentar clàssics com Poe, Conan Doyle o Emilia Pardo Bazán.

Pau Canyelles, exdifunt

Joaquim Ventalló

Brau Edicions

184 pàgines - 20 euros