Fer el pessebre a casa era, abans, una tradició molt més estesa que en aquests moments. Encara, però, hi ha persones que la preserven. És el cas de Lluís Graboleda, un veí ja jubilat de Vilafant, que, cada any, obre les portes de casa seva per exhibir la creació: un pessebre que ocupa 10 m2 de superfície amb un miler de figuretes -enguany no hi són totes- i cinc sortides d'aigua independents, una d'elles un salt d'aigua. Tot un espectacle que es pot veure de franc fins al dia de la Candelera, el 2 de febrer.

Graboleda va néixer a Vilajuïga i va ser allà on va assentar les bases de la seva afició. Ell tenia deu anys. «Al poble es feien concursos i li vaig dir al capellà que jo també volia participar, però que no tenia res, a casa; aleshores jo era escolà i ell em va deixar algunes figures perquè el fes amb el pare a casa», explica. No recorda bé quines figuretes eren, però està pràcticament segur que eren de fang, com les que es feien abans. A partir d'aleshores, Graboleda va fer el pessebre, uns anys sí, uns anys no. Quan es va traslladar a Vilafant, quan es va casar, ara fa quaranta-cinc anys, es va endur amb ell l'afició que, malgrat tot, els seus fills no han conreat tot i que els agrada veure'l. «El meu net Pol, que té set anys, sembla que sí que li agrada i ja està fent el seu», diu satisfet.

Graboleda ha fet el pessebre cada any. Primer dins de casa i després, a mesura que aquest anava creixent i creixent, «a baix, al garatge». Tres anys el va instal·lar, però, a l'edifici de l'Ajuntament de Vilafant i dos més a l'església de Vilajuïga. Fins i tot el va muntar un any a la darrera empresa on va treballar, Ferros Perich. Enguany, el pessebre no es mou de casa seva i ja està totalment muntat després de quinze dies treballant-hi. «El que em porta més feina és tenir a nivell les aigües perquè les bombes no fallin», reconeix Graboleda a qui l'han definit com una persona manetes. Ell diu que «el pessebre el pensa tot l'any» perquè allà on va agafa idees o solucions que després aplica a la seva creació. Aquest any, per exemple, ha innovat incorporant unes casetes, una parada de venda de llenya i, fins i tot, ha imaginat un desert on no hi falta un oasi amb quatre palmeres. Ara tot és a punt per rebre visitants amb totes les mesures de seguretat, és clar. Fa 5,5 metres de llargada, per 1,5 de fondària.

Un pessebre de suro i molsa

Un pessebre de suro i molsaEls principals elements amb el qual està fet aquest pessebre són el suro, amb el qual es modelen les estructures; molsa, sorra i pedra blanca, entre altres. Ara fa uns anys, Graboleda va voler donar uniformitat al seu pessebre i va decidir que totes les figures que exhibiria seguisin una mateixa línia per donar-li coherència. No són figures de fang, són de resina. «El meu és un pessebre tradicional on no tenen cabuda figures que no existeixen en el pessebre», diu Graboleda, que assegura que ell es queda «amb allò antic». El pessebre recrea Betlem i l'adoració del Nen Jesús.

Lluís Graboleda no és partidari de presentar-se a concursos, però creu que «està bé fer-ne perquè la tradició no es perdi». Quan se li pregunta què el motiva a muntar-lo cada any és contundent: «M'agrada, fa Nadal».