17 de novembre de 2020
17.11.2020
L'Empordà
Barcelona/Cadaqués

Un llibre il·lumina l'existència de Joan Figueras, el nen «secret» dels Dalí

És fruit d'una intensa investigació del periodista José Ángel Montañés els darrers cinc anys

16.11.2020 | 18:44
Joan, amb deu anys, a la platja de Portlligat

Quan José Ángel Montañés va entrar per primer cop a la casa-museu Dalí de Portlligat i va veure les onze fotos de Joan Figueras (1942-1999) en el vestidor que havia decorat Gala es va emocionar. Era, sens dubte, la confirmació de la presència d'aquest nen en la vida de Salvador Dalí i Gala. Aquestes imatges, més les que es conserven en el Centre d'Estudis Dalinians, més les cartes i postals que s'enviaren, els records dels que els conegueren i molta documentació i premsa de l'època, han estat essencials per bastir aquest assaig periodístic en forma de llibre, El niño secreto de los Dalí (Roca Editorial). Tot i que per molts la figura de Joan Figueras és una sorpresa, Montañés assegura que «ell va ser-hi, hi va ser sempre i ningú el va ocultar».

L'autor i periodista creu que Joan devia ser «un nen molt especial». Era simpàtic, llest i despert. La relació, però, es devia forjar a partir de rutines. Era el segon fill de Jaume Figueras (1914-1997) qui, de petit, havia jugat amb Dalí i la seva germana Anna Maria perquè les dues famílies es coneixien, i ja de gran habilità la barraca dels Dalí a Portlligat. Joan va acabar fent de model del nen Jesús als dos olis de La Madona de Portlligat (1949 i 1950). Tenia set anys. En Joan devia sentir-s'hi a gust a la casa, perquè no va deixar d'anar-hi. Allà hi passava moltes hores quan els Dalí eren a Cadaqués «perquè descobria un món que no tenia a casa». També els Dalí amb ell. Bona prova és que sempre que marxaven li escrivien molt afectuosament –Gala l'anomena Juanett boniquet– i mai s'oblidaven de dur-li regals. A més es preocupaven de la seva educació. Cal dir que Joan sabia dibuixar molt bé i, fins i tot, d'adult, malgrat seguir amb el negoci de pintures del seu pare, va donar classes a Cadaqués.

Algunes de les imatges que conté el llibre.

Allò que aflora en el llibre és el vincle emocional que van establir amb ell i «descobreix una capacitat que se'ls havia negat fins ara, la d'estimar o tenir una relació familiar normal». Gala, per exemple, hi passava moltes hores: passejaven, nedaven, llegien, jugaven a cartes i prenien el sol. «Joan va ocupar un espai en la seva vida que ningú havia ocupat fins al moment», diu Montañés qui també fa aflorar «un submón de Dalí desconegut», aquell que el pintor retroba quan tornen d'Amèrica el 1948, el dels amics de la infantesa i joventut, els pescadors, «la gent del poble». Un món on hi ha en Joan.

La relació no es va trencar quan Joan es va fer gran. Montañés recull molts testimonis essencials per resseguir aquesta història vital com els de la cuinera Paquita Buetas i la dona d'en Joan, Mercè Cabanes.

Director del Museu Dalí

L'absoluta confiança que Dalí sentia per Joan es copsa en l'oferiment que va fer-li de dirigir el Teatre-Museu Dalí, oferta que va refusar, com també fer-hi classes de dibuix al natural. «El meu pare no era una persona ambiciosa, mai va voler treure profit de la seva relació amb els Dalí, i per això mai va explicar la seva relació amb ell», diu Eva Figueras, una de les filles de Joan. En un altre moment del llibre reconeix, segurament, el secret de la relació: en Joan «no era adulador (...) tampoc va esperar res de Dalí (...) tot el que va fer per a ells de gran ho va fer com ho faries per un amic o per un pare».


Salvador Dalí i Joan Figueras en el camí de Portlligat, a Cadaqués, el 1952. Foto: Català Roca/Fons COAC.

Aquesta història que s'havia mantingut com soterrada i no havia transcendit en la biografia, del pintor, potser per la mort prematura de Joan, Montañés l'ha perseguit els darrers cinc anys, on no han faltat els dubtes, ja que abans que Roca Edicions no li acceptés publicar el llibre va rebre fins a set negatives. Allò, però, que l'autor destaca és «la generositat» dels testimonis que li van obrir «els seus cors i les seves vides». També remarca el consell que va donar-li Montse Aguer, directora dels Museus Dalí, «d'anar més enllà», de retratar aquells anys cinquanta en la vida dels Dalí, i allí fer aflorar la vida «del nen de Can Dalí», com tothom a Cadaqués coneixia Joan Figueras.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook