10 de novembre de 2020
10.11.2020
L'Empordà
Figueres

Ser dona i artista esdevé un difícil binomi quan el gènere condiciona

L'artista Denys Blacker reflexiona des de la seva experiència personal com a «performer»

09.11.2020 | 19:13
El director del Museu de l'Empordà conversant amb Denys Blacker i Cristina Masanés, via Zoom

Si hi ha una modalitat de les arts plàstiques minoritzada en el nostre país, aquesta és la performance. Per desconeixement, per prejudicis. Malgrat tot, hi ha artistes d'acció que no llancen la tovallola. És el cas de Denys Blacker, una artista que no només desplega els seus treballs a Catalunya, on viu des del 1987, sinó que també ajuda altres dones a promocionar-los. En una conversa sostinguda aquest divendres passat amb la periodista Cristina Masanés, inclosa dins els actes de l'exposició Pintar, crear, viure, del Museu de l'Empordà de Figueres, va admetre que «és molt complicat ser dona i artista» en la nostra societat, que el gènere condiciona, però que «a escala energètica, espiritual i creativa tenim molta força», qualitats no tan racionals, fins i tot perseguides abans, que ara són vistes «positivament».

Per a Blacker és ben clar que la performance «és un llenguatge artístic que es presenta i no es representa». «És una forma de coherència entre el que fas i el que penses, maneres de coneixement físic i mental». Blacker va endinsar-s'hi quan estudiava escultura en moviment i una altra artista la va convidar que s'expressés amb el cos. «Va fer-me un clic dins meu i em vaig entregar del tot», admeté tot explicant que quan fa una acció «la imatge apareix, no planejo mai i surt». Per la seva timidesa, al principi, li va costar desplegar-se. «Veia el públic com separat de mi», explicà. Més tard ja va començar a interactuar-hi i ser més receptiva a les idees dels altres. «La performance és molt intensa i el públic mai és passiu, perquè els obliga a pensar, a arriscar més», reflexiona tot afegint que es tracta d'un «espai porós de pensament» en el qual totes aquelles persones també l'influeixen.

L'artista integra col·lectius de dones. Alguns d'oberts com Corpologia o el grup de recerca Ocells al cap, que ja el sent «com una família». Amb elles treballa la telepatia i la interconnexió. «La improvisació té molt d'interès per la idea de contingència, estar preparat per totes les circumstàncies, estar en el temps present i obert al futur que desitges que aparegui». Blacker impulsa també diferents festivals, com el FEM on han participat artistes d'acció com la basca Esther Ferrer a qui ella qualifica «de referent per la seva coherència, perquè parla, explica i fa, i tot pren sentit». «Ferrer té una força intel·lectual, una agilitat mental i una llibertat davant el públic que a mi m'impressiona», reconeix. Aquesta seguretat i ganes de descobrir de Ferrer transmet l'essència de la performance, és a dir, com l'impacte «entra pel cos primer i després reflexiona, s'adreça directament al saber més visceral, el del cor, el de la tripa, plena també de neurones capaces de pensar sense passar pel cap». En el cas de Blacker, en les seves performances fa ús de vestits que crea «per definir el moviment», però alhora que li imposen limitacions. Ella no busca el risc, però confessa que li agrada generar-ne la il·lusió i que això li permet mantenir-se en el present.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook