Castelló d'Empúries és terra de sardanes, bressol de compositors i grans músics. La pandèmia, però, ha trastocat tot el panorama i la cobla Rossinyolets, com totes les del país, està vivint una temporada insòlita, quasi inexistent amb alguns concerts puntuals a l'estiu. El seu director des de fa dues temporades, Martí Fontclara, tem que tot això passarà factura i no només a les cobles, sinó a totes les entitats de cultura tradicional. «Estic detectant una falta d'implicació i compromís; abans ho fèiem i no qüestionàvem res i ara els joves sí que ho fan i potser preferiran no tenir obligacions», argumenta.

Els Rossinyolets està immersa ara en moments de canvis que es materialitzaran el febrer vinent. La formació es nodreix, principalment, d'estudiants sortits de l'escola municipal de música i de persones amb suficient bagatge per tocar professionalment. «Un 90% dels músics de cobla ja no viuen només d'això», reconeix Fontclara. La seva entrada a la formació va ser també un revulsiu per a la colla. «Em feia molta il·lusió tornar perquè els veia molt de potencial», afirma el músic, que també és el director artístic de la cobla Marinada. La seva incorporació va ser una sacsejada. «No crec ser amateur o no, les coses es fan bé o no es fan, hem de treure el màxim rendiment», diu. Dins aquesta línia, Fontclara va introduir moltes novetats al repertori, propostes «més interessants i això també els retroalimenta». Fontclara és del parer que, fins al moment, la cobla es nodria d'un repertori més aviat fàcil «potser per desconeixement». Ell, però, els va obrir una porta cap a peces que no havien tocat mai. «Un no pot estar cedint a les demandes», afirma rotund.

Buscar la màxima exigència

Buscar la màxima exigènciaMalgrat la caiguda radical de les actuacions, no tot és negatiu, a parer del director i músic castelloní. Un dels punts positius, segons ell, és que la reconversió de les ballades en concerts ha potenciat l'assistència d'un públic amb ganes d'escoltar i la necessitat d'una més gran exigència per part dels integrants de les formacions. «Des del vessant musical, ara se'ns permet tocar un repertori que a plaça no sol interessar per clàssic o poc ballador, el concert ara et permet mostrar un repertori més potent», reflexiona. En el cas dels Rossinyolets, aquest estiu encara han tingut sort, ja que han pogut oferir quatre o cinc actuacions al poble.