Manolo Gallego Domínguez (1947-2020) va ser catedràtic de llengua i literatura espanyola a l'Institut Alexandre Deulofeu de Figueres, on va arribar l'any 1980 i va fer classe fins al 2008, quan es va jubilar. Molts van ser els alumnes que Gallego va tenir durant quasi tres dècades i en tots ells va deixar una forta empremta. El 14 de maig passat, durant el confinament, Gallego va morir. Va ser, com diu el també catedràtic de literatura, Joan Manuel Soldevilla, «molt injust» perquè les limitacions van impedir fer el comiat adequat. Ara, per homenatjar-lo professors de literatura dels diferents centres de Figueres s'han unit i han gestat un curs de literatura espanyola obert a tothom.

«Manolo Gallego era un professor, en el millor sentit, de la vella escola que tractava a tothom de vostè, un professor clàssic i respectuós que explicava la literatura amb passió, rigor i coneixement», explica Soldevilla. Era d'aquells mestres que marquen, d'aquells que no pots oblidar perquè la seva passió per l'ensenyament, per transmetre tot el que sabia, era infinita. A més, sempre va tenir l'ensenyament en el centre de tota la seva activitat professional. Nascut a Villaralbo, Zamora, va llicenciar-se a la Universitat de Salamanca. Allà va iniciar l'activitat docent i va aprovar les oposicions a catedràtic. El 1973 ja es traslladà a Barcelona. Més tard passà per Tenerife i Banyoles fins que el curs 1980-81 va incorporar-se a l'equip docent del Deulofeu. També va ser professor tutor i coordinador del curs d'accés per a més grans de 25 anys a la UNED de Figueres.

Un projecte transversal

Un projecte transversal«Els companys l'apreciaven molt i tant ells com exalumnes coincideixen a dir que era un referent», assegura Soldevilla qui, al saber del seu traspàs, va començar a germinar la possibilitat de fer alguna mena d'homenatge. Així que va pensar en «un projecte més transversal», un curs on cada xerrada la impartís un professor d'un institut figuerenc amb la voluntat de generar xarxa entre ells. «Tenim tendència a estar molt capficats en el dia a dia de l'aula, però és important mantenir el contacte i saber què fan», diu. La idea ha estat ben acollida per la regidoria de Cultura de l'Ajuntament que els dona suport. El curs no està adreçat només a alumnes o professors, els quals se'ls computarà com a hores formatives, sinó també a tota la ciutadania.

El curs és gratuït i arrenca el 12 de novembre fins a l'abril. Si la normativa ho permet, es farà presencialment al Cercle Sport Figuerenc a les 7 de la tarda. Si no, serà en streaming. En total seran sis sessions -una per mes-, la darrera, el 15 d'abril, una taula rodona dedicada exclusivament a Gallego. Soldevilla explica que tractaran temes de diversos moments de la història de la literatura espanyola amb la voluntat d'atraure un públic divers.

En aquest temps de reivindicació de la veu femenina, Irantzu Jaione obrirà el curs parlant de les oblidades dones del Segle d'Or. Tot seguit, el 10 de desembre, Francisco Rodríguez ens evocarà el romanticisme de Bécquer amb el llibre Rimas. El 14 de gener serà el torn d'Albert Masoliver qui parlarà de Carmen Laforet i la novel·la Nada, guardonada el 1944 amb el premi Nadal. L'11 de febrer el registre canviarà, ja que Mariona Viñolas dissertarà sobre literatura medieval amb el trobador Peire Vidal y Castilla. La dar­rera xerrada, abans de la taula rodona, serà l'11 de març i la impartirà el mateix ideòleg del curs, Joan Manuel Soldevilla. Ella parlarà sobre la ironia d'un dels grans clàssics espanyols, La Regenta de Leopoldo Alas Clarín.

Soldevilla no amaga que, molts cops, l'afany lector es conrea als instituts, conduït per figures com Gallego. «Jo vaig estudiar literatura i em vaig aficionar compulsivament a la lectura gràcies als professors que vaig tenir de literatura als quals recordo amb admiració i agraïment». El mateix que ara volen dispensar els seus companys de professió al senyor Gallego.