03 de novembre de 2020
03.11.2020
L'Empordà
Peralada

Desvelen l'autoria dels sis cortinatges de l'altar de l'església del Carme de Peralada

Són peces extraordinàries de finals del XIX brodades amb seda, or i plata al taller de Melitona Romero

02.11.2020 | 19:36
La restauració de l'església es va fer al darrer terç del segle XIX

L'arxivera del Palau de Peralada, Inés Padrosa, va publicar fa tres anys La reforma de l'Església i Convent del Carme de Peralada (1875-1895). En aquest llibre, posava noms i cognoms a bona part dels artesans que hi van treballar, reivindicant-ne així la seva valuosa tasca. Aleshores, li va quedar pendent, però, desvelar el dissenyador i l'artesà dels sis cortinatges de l'altar major, unes peces d'aixovar litúrgic extraordinàries. Després d'una recerca que va dur-la fins a Mallorca, ara pot afirmar que van ser dissenyades pel reconegut pintor Fausto Morell Bellet (1851-1928), brodades al taller de Melitona Romero i premiades a l'Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona el 1896.

La menció honorífica que van rebre va permetre a Padrosa seguir-ne el fil. Com ella explica «és molt difícil, a vegades, conèixer l'autoria d'aquests treballs» i que, per tant, ens arribi als nostres dies. A Mallorca hi ha molta tradició de brodats. Per això, l'arxivera va visitar el col·legi de la Divina Pureza, on al segle XIX ensenyaven a les noies a cosir i brodar peces litúrgiques. La intenció era trobar una pista que l'acostés a Romero. Va ser en va, tot i que no es pot descartar que en fos alumna. Tampoc va trobar informació a l'adreça on va tenir el seu taller a Palma però va saber, gràcies a Ángela Garcías, besneta de Fausto Morell, que era natural d'Andratx. També, que Melitona Romero va aconseguir una medalla de bronze i un diploma a l'Exposició Universal de Chicago el 1893.

Un treball exquisit i delicat

Els cortinatges, que l'estiu de 1894 ja s'exhibien a l'altar, són peces rectangulars d'uns dos metres d'alçada amb sanefa de vellut morat brocat amb motius que es repeteixen simètricament a banda i banda. A la part central llueix una llegenda amb oracions bíbliques. També inclouen blasons de les famílies Rocabertí-Dameto. «És realment un treball exquisit i molt delicat», qualifica Padrosa. Allò que els fa singular és la tècnica emprada: la dels tres alts, és a dir, que qui els admira té la sensació de tridimensionalitat. Totes estan brodades amb seda, or i plata.


Inés Padrosa reconeix la majestuositat de les sis peces i pot imaginar la sensació que devien tenir els feligresos en veure-les a l'altar. L'arxivera admet que potser caldria restaurar-les perquè després de cent trenta anys d'haver-se elaborat l'or ha envellit i la plata s'ha oxidat, havent perdut la lluminositat original. Malgrat tot, les obres són fastuoses. De fet, Padrosa les va veure per primera vegada fa unes tres dècades quan va entrar a treballar al castell de Peralada. Sorprenentment, durant el procés de recerca per fer el llibre de l'església, els cortinatges no apareixien. Fins i tot va intentar, a través de fotos antigues, transcriure les llegendes brodades. «Era impossible», afirma. Els va descobrir, un bon dia per atzar, mentre feia fotografies, rere de l'harmònium de la tribuna del temple.

La troballa va permetre a Padrosa descriure detalladament les obres: des dels brodats florals de tipus modernistes de les sanefes, els escuts, els emblemes, els elements vegetals, les formes sinuoses. Padrosa remarca «la rica i estudiada gamma cromàtica i l'aplicació de les diferents tècniques». Com ella diu «les brodadores intentaven que les obres semblessin veritables pintures», per això alguns d'aquests treballs s'anomenaven «quadres pintats». Qui els va dissenyar va ser un pintor mallorquí molt reconegut en el seu temps. Amic de Tomàs de Rocabertí, comte de Peralada, Fausto Morell va conrear el paisatge, el retrat i la pintura religiosa i històrica. A casa seva, Can Solleric, organitzava trobades intel·lectuals on assistien els Rocabertí.


Compartir a Twitter
Compartir a Facebook