Si s'uneix la passió de Joan Manuel Soldevilla pel Quixot amb el seu esperit inquiet de recerca, els resultats sempre són extraordinaris. Ho demostra l'estudi que està fent d'una edició juvenil del Quixot publicada a Figueres fa 115 anys i que el porta a determinar que «el Quixot. Així ho ha explicat, convidat per l'agrupació cultural Atenea, i ho ha compartit a través de les xarxes.

En aquesta xerrada virtual, Soldevilla explica que la tardor de l'any passat va rebre un present de la professora de Filosofia Teresa Berenguer. Era una edició del Quixot adaptada per al públic juvenil i publicada el 1905, coincidint amb els tres-cents anys de la publicació del Quixot, per la Sociedad General de Tratados Religiosos y Libros amb seu al carrer Cervantes de Figueres, ara carrer Sant Pau. Soldevilla titlla l'edició «d'especial», ja que no era «freqüent en l'àmbit hispànic» fer edicions juvenils d'aquest clàssic i incloure-hi noranta «magnífiques» il·lustracions, obra d'un artista irlandès.

Soldevilla assegura que el 1905 molts intel·lectuals buscaven en el Quixot l'essència del tarannà hispànic. De fet es va arribar a proposar el llibre com a lectura obligatòria a les escoles, amb adaptacions i versions recomanades per l'Estat. Tot i això, aquella edició va ser criticada. «Va ser un Quixot atacat des de Figueres que va generar molta polèmica entre religiosa i patriòtica». Al diari El Ampurdanés anomenaven els editors «protestants que mengen a l'anglesa», una pista que va ser essencial per a Soldevilla per treure'n l'entrellat. El catedràtic va desvelar que la Sociedad de Tratados Religiosos era, de fet, el projecte editorial de la comunitat protestant anglicana de Figueres que va ser molt activa malgrat no ser molt nombrosa. Van tenir diferents seus i escoles a la comarca i, com diu Soldevilla, «a Vilabertran van comprar la canònica, on van instal·lar una residència escola, i van crear la Fundació Clerch i Nicolau». «Van tenir pes econòmic i polític», afegeix.

Els llibres que editaven des del carrer Cervantes, preferentment religiosos però també d'interès literari, es distribuïen per correu per tot Espanya i Amèrica i, fins i tot, a Filipines i es publicitaven al diari El Heraldo. D'aquella edició del Quixot, de la qual es creu es van vendre milers d'exemplars, Soldevilla va esbrinar que s'havia fet a partir d'un llibre anglès, The wonderful adventures Don Quixote, editat a Londres a finals del segle XIX per W.T. Stead, un escriptor i periodista britànic que va morir al Titànic. «Stead va dedicar la seva vida a divulgar la cultura i el pacifisme». El 1896, Stead va crear una col·lecció de clàssics adaptats, llibres de tapa tova i molt econòmics. Va fer-ne 288 títols i un va ser aquest Quixot. Tot aquest estudi entorn de la Sociedad General de Tratados Religiosos y Libros ha estat ara reconegut per l'Ajuntament dotant a Soldevilla amb la Beca de Recerca Ciutat de Figueres 2020.