Ara fa dos anys, la Unesco va reconèixer com a patrimoni immaterial de la humanitat la tècnica de la pedra seca. Coincidint que a principis d'any una de les parets de pedra seca de l'antic camí ramader de Vilanera als Recs va ser espoliat i molt malmès, el Museu de l'Anxova i de la Sal de l'Escala va impulsar dos tallers pràctics per reconstruir-lo. La crida va ser molt exitosa, ja que a la primera sessió, celebrada fa dos caps de setmana, hi van participar una vintena de persones -la meitat de l'aforament a causa de la Covid- i moltes van quedar en llista d'espera. Per la segona sessió encara no hi ha data.

Aquest primer taller, juntament amb una taula rodona feta el dia abans sobre aquesta tècnica per Adrinoc, ja estava previst pel mes de març passat però el confinament ho va impedir. Per això la van incloure dins les Jornades del Centre d'Estudis Escalencs. Com explica el regidor de Patrimoni Històric i Cultural, Martí Guinart, l'Escala no és dels pobles de l'Empordà amb més patrimoni de pedra seca, però sí que disposa ja de l'anomenada Ruta Camí del Palau que parteix del camí dels Termes, també restaurat el 2005, i s'enfila a l'ermita medieval de Santa Maria del Palau on es poden veure aquestes construccions que tancaven pinedes, olivars i vinya. Com diu Guinart, aquesta ruta l'ofereixen també a estudiants -aviat hi passaran els de Bellcaire- que inclou els tallers pràctics «per compartir el coneixement».

La tècnica de la pedra seca s'inicia al neolític i s'allarga fins al segle XIX. Durant el taller, impartit per l'empresa Prat Comú, i enmig del mur per reconstruir, els participants, persones que no ho havien fet mai abans i que van arribar d'arreu de l'Empordà, de Girona i Barcelona, van trobar un peu d'àmfora romana i un tall de ceràmica del segle XVIII. Tots van treballar, assegura Guinart, amb molta intensitat i ganes.

Aprendre'n els valors

Aprendre'n els valorsAquest taller tindrà continuïtat tot i que no se sap la data. L'espoli, com diu Guinart, va ser important i necessitaran moltes més sessions per arranjar-ho tot. «Potser caldria buscar alguna subvenció institucional o no, perquè la gràcia no és veure-les reconstruïdes, sinó que és explicar-les i que la gent aprengui el valor que tenen i perquè són importants», comenta el regidor.

Lurdes Boix, directora del Museu de l'Anxova i de la Sal, explica que les parets de pedra seca es feien per «espedregar el camp per cultivar vinya, per exemple, i la paret marcava el límit de la finca i impedia, a l'època de la transhumància que els ramats no es mengessin els cultius». Segons ella, «hi ha molt per aprendre i ensenyar». De fet, el Museu té previst crear una nova ruta de paret seca, que serà circular per anar a veure el Pi Gros de Vilanera, catalogat d'interès local.