Després del traspàs de Miquel Mateu, l'any 1972, el matrimoni format per Artur Suqué i Carmen Mateu fou qui s'ocupà de gestionar el patrimoni peraladenc. Al cap de poc de la trista pèrdua, van creure oportú que un especialista s'havia de fer càrrec de la seva sistematització. Assessorats per l'historiador de l'art Luis Monreal, l'any 1975 Jaume Barrachina entrà a formar part de la gran família peraladenca per dur a terme l'inventari de la col·lecció. Un inventari que, atesa la seva envergadura, ha estat duent a terme fins que la seva salut li ha permès.

La diversitat de col·leccions dins el patrimoni li va suposar poder obrir diferents fronts en els quals aprofundir. Els tres temes principals foren: l'art medieval, el món del vidre i el del col·leccionisme.

Del primer, en podem destacar els estudis sobre el Mestre Bartomeu, Bernat Martorell, el Mestre de Cabestany, i aportacions sobre les portades de Sant Pere de Rodes. Del segon, recordar la seva vinculació amb l'Associació Internacional de la Història del Vidre de la qual en va ser vicepresident i, entre les publicacions, les dedicades al vidre d'excavació, al vidre espanyol i al vidre mallorquí. D'entre totes en destacaria la darrera en la qual ha donat a conèixer el Vidrio español en La Habana, s. XVI-XIX (2019).

Pel que fa a la tercera disciplina, la del món del col·leccionisme, cal dir que a més d'haver estat assidu col·laborador de les Jornades del Mercat de l'Art de Sitges, fos com a ponent o com a actiu participant, ell mateix ha estat col·leccionista. Articles que versaren sobre les col·leccions de Maties Muntadas, de Jaume Espona, de Miquel Mateu i dels germans Junyer Vidal els podem llegir a les actes. La Jornada del 2019 va ser la darrera en la qual va participar. En ella aporta una reflexió sobre el col·leccionisme dels Rocabertí.

Conferenciant, col·laborador de galeries d'art, de cases de subhastes€ Els seus estudis han estat publicats a reconegudes revistes científiques com Daedalus, Locus Amoenus, Lambard, Quaderns d'Estudis Medievals, De Museus, i en obres de referència com la Catalunya romànica i el Catàleg de romànic i gòtic del Museu Comarcal i Diocesà de Solsona.

A Peralada va poder experimentar moltes vivències, una de les més importants per a la difusió d'aquest patrimoni tingué lloc el 1980, quan Carmen Mateu va optar per obrir al públic el Museu del Castell, del qual en va ser el director.

Ha plogut molt, prop de quaranta anys, des del moment en què, per a l'assignatura d'art romànic que impartia Eduard Carbonell a la UAB, vaig decantar-me per estudiar l'obra del Mestre de Cabestany. Aquest mestre anònim del romànic va facilitar que Barrachina m'assessorés sobre el seu radi d'acció i la seva iconografia. Uns anys més tard, vaig incorporar-me a la Biblioteca de Peralada. Des de llavors, han estat moltes les activitats compartides. Els actes festius i gastronòmics no hi podien faltar. Encara menys, els culturals. Amb presentacions de llibres, exposicions, les conegudes com experiències culturals, col·laboracions en obres com fou la monografia de "Damià Mateu i Bisa. Empresari, promotor i col·leccionista (1864-1935)" (2014) i en Jornades d'art com la de Sitges.

Aquests dies, els records passen com flaixos per la ment i són tants que es fa difícil fer-ne una selecció. Però ens podem quedar amb les seves sortides inesperades, els seus refranys, la seva intuïció, la seva sapiència i la seva genialitat.