Promoure i donar a conèixer el llenguatge del moviment i la dansa contemporània entre alumnes d'educació secundària és l'objectiu del projecte Mapa de Ball que impulsa Agitart. Enguany, però, la proposta, que es feia a Figueres i s'havia expandit a la Jonquera i Roses, va quedar escapçada pel confinament. Tot i això, els alumnes figuerencs van estrenar el muntatge Carrers i cadascun d'ells des de casa. Aquesta setmana, després d'haver recuperat el ritme amb algunes sessions presencials, els joves participants mostren els resultats. A la Jonquera, ho van fer dilluns passat i a Roses es fa aquest dijous, al Teatre Municipal, però només obert als companys d'institut. També està previst enregistrar-lo.

Un dels primers esculls que ha calgut superar ha estat la mateixa coreografia creada per Constanza Brncic Monsegur per un món «sense coronavirus». Com explica Roger Fernàndez, director d'Agitart, «s'ha hagut d'adaptar tot l'espectacle i ha estat un repte perquè ara els alumnes no es toquen, mantenen la distància i porten mascareta». Semblen qüestions fàcils en el dia a dia, però realment són molt complexes, ja que la dansa implica «molt contacte físic i un treball corporal». A més a més, feia mesos que no es veien. «Costa molt tornar a construir tot el que havíem fet abans perquè hi ha més inseguretat», afirma Fernàndez. En contrast, però, «tenen moltes ganes de fer coses i el temps d'educació física és un moment en què es poden moure, parlar i hem copsat molta necessitat de treure enfora».

«Carrers, descriu Fernàndez. La coreògrafa Constanza Brncic buscava treballar «la relació que tenim cadascun de nosaltres amb el seu entorn directe». A partir d'això, els alumnes pensen sobre el que més els agrada i el que menys del seu entorn i ho expressen bàsicament amb el moviment i l'expressió física no tant amb la dansa.

Els joves poden expressar-se amb el cos. Foto: Mònica Quintana.

Mapa de Ball va néixer fa tres anys com una iniciativa per potenciar l'educació artística a les aules i en fa un que va sortir fora de Figueres. La idea és «garantir que l'alumnat de secundària tingui accés a una educació artística de dansa a l'hora educació física durant un trimestre». Fernàndez remarca que són conscients que és quelcom molt puntual, però que «almenys així ens assegurem que l'alumnat tingui aquesta experiència».

Els resultats després de tres anys són, diu el director, «molt bons». Fa vuit anys que Agitart va entrar per primer cop als instituts i, vist en retrospectiva, l'avenç ha estat espectacular. «Mapa de Ball els dona un objectiu, tant a l'alumnat com al professorat», reconeix. D'entrada es comença amb certes reticències, ja que «encara es mantenen certs prejudicis». Després de les deu sessions durant les quals treballen amb els joves i amb l'espectacle final amb públic, el tracte professional que els dispensen, fa que «vegis una progressió molt gran a escala emocional, personal i acadèmica de l'alumnat». Fernàndez afirma sentir-se plenament satisfet que ara, quan es programen espectacles de dansa al Teatre o durant el Figueres Es Mou detectin la presència d'alguns d'aquests joves: «Això és un cercle que es retroalimenta: dones a conèixer aquesta art escènica entre l'alumnat i, a més, els inspires l'autonomia per buscar ells sols amb els seus mitjans».