23 de octubre de 2020
23.10.2020
L'Empordà
La Jonquera

Alfons Quera: «Darrere de cada objecte hi ha una part de la vida de les víctimes del nazisme»

El MUME exposa per primer cop les pertinences confiscades en diferents camps de concentració

23.10.2020 | 18:01
Alfons Quera és director del Museu de l'Exili.

Alfons Quera destaca la funció pedagògica i reparadora del Museu que difon amb una exposició, d'una manera documentada i sensible, l'horror nazi.

Alfons Quera posa èmfasi en la importància de l'exposició '#StolenMemory (Memòria robada) que reescriu el passat dels deportats i dignifica la seva memòria. Es pot visitar al Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera fins el 14 de febrer.

De quina manera s'implica el Museu de l'Exili en la recerca de familiars de deportats?
L'estiu del 2019 un investigador de la Universitat Rovira i Virgili, Antoni Muñoz, es va posar en contacte amb el Museu Memorial de l'Exili per cercar familiars del senyor Vicente Borjabad. Va ser deportat però va sobreviure a la vivència del camp de concentració i quan s'acaba la Segona Guer­ra Mundial va viure i va morir a la Jonquera. No tenia fills i no es van poder trobar familiars. Però a partir d'aquí sorgeix la idea de col·laboració amb l'Arolsen Archive, d'Alemanya, que custodia una part important d'objectes que encara queden per tornar a les famílies d'aquests deportats a camps de concentració. Actualment custodien 3.000 objectes de deportats de tot Europa.

Aquests objectes d'on procedeixen?
Tot i que les SS van fer desaparèixer tot rastre de la presència d'aquest genocidi, l'any 1945, les forces aliades van trobar a Lunden les pertinences i la roba d'uns 5.000 presoners que provenien del camp de Neuengamme. Els objectes personals dels deportats al camp de Dachau també van ser trobats, però en quantitats molt inferiors.

Què s'ha fet des de llavors amb aquest material tan sensible?
Fem un salt en el temps des del final de la Segona Guerra Mundial fins al 2015 quan existeix ja el coneixement per part d'algunes famílies de deportats de l'existència d'aquests objectes. Havien de dirigir-se als arxius que s'encarregaven de la tramitació per fer possible el retorn d'objectes a les famílies. A partir del 2016 els mateixos Arxius inicien una campanya proactiva: donen a conèixer i fan difusió d'aquests objectes en diferents països europeus. Aquests objectes afecten 30 nacionalitats diferents. El 2018 ja es fa una primera exposició #StolenMemory a la seu oficial de la Unesco amb fotografies i objectes de cara a iniciar una campanya per a cercar familiars de deportats. Posteriorment es fan diferents exposicions a Venècia, Cracòvia i Barcelona recentment. Una diferència a remarcar és que al MUME s'exposen per primer cop a Catalunya aquests objectes custodiats per l'Arxiu Arolsen. Cal destacar que hi ha hagut per part del Mume, dels Arxius, i de la Universitat Rovira i Virgili una bona harmonització per tirar endavant l'exposició que es pot visitar fins al 14 de febrer.

Una cerca que fa anys que va començar?
Sí. Prèviament hi ha hagut una tasca important de diversos investigadors i associacions memorialistes i amicals en la recerca, però és la primera vegada que es fa una exposició per aconseguir aquest propòsit.

Quants objectes podem veure al Mume?
Parlem de 49 objectes de deportats i documents procedents de l'Arxiu Arolsen: els elements més comuns són els rellotges, també hi ha fermalls arracades, anells, cadenetes, plomes, fotografies. A l'exposició, també hi ha documents facsímils, fitxes i tot de material divers dels deportats. Hi ha en total 23 testimonis de deportats. L'exposició té tres blocs: context històric, deportats amb objectes retornats a les famílies i objectes de deportats amb famílies no trobades. El MUME ha signat un conveni amb Arxiu Arolsen on ens cedeix durant dos anys els objectes de cinc deportats, ciutadans de l'Estat espanyol. Així que podem dir que el Museu, juntament amb el Memorial Democràtic, és una corretja de transmissió en el coneixement i cerca de familiars. Ara el Museu és una subseu de l'Arxiu Arolsen de cara a fer la cerca dels familiars d'aquests cinc deportats.

Com valoreu la tasca realitzada fins ara?
Ara hi ha 23 testimonis a l'exposició: 16 fan referència a deportats amb objectes ja retornats a les famílies i 7 no. Darrere de cada objecte hi ha una part de la vida i de les memòries de les víctimes del nazisme. La relació que hem mantingut amb les famílies en aquests darrers mesos ens deixa veure que hi ha una potència emotiva forta en aquests objectes. La majoria de familiars han vist que els objectes eren retornats aquests darrers anys. Aquest 2020 s'han trobat els familiars de Francesc Anguila, Ernest Bauló i Pepita Maranges. També és important destacar que amb l'exposició, el MUME a banda d'ajudar l'Arxiu Arolsen a retornar els objectes dels deportats a les seves famílies, vol contribuir a un dels seus grans objectius: el foment de la consciència cívica sobre les violacions dels drets humans i les violències polítiques. Es vol fer des del Museu un homenatge i una dignificació a les víctimes del nazisme, complint amb la funció pedagògica i reparadora que té el Museu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook