L'any 1929, la folklorista, musicòloga, mestra i poeta Palmira Jaquetti visita per primer cop l'Escala. Hi va anar per parlar amb tretze dones i dos homes i recollir les cançons tradicionals i populars que portaven cantant tota la vida. Jaquetti era una de les quatre dones que formava part del projecte per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, finançat pel mecenes Rafael Patxot i que va consistir en seixanta-sis missions de recerca. Jaquetti en va fer catorze, dues d'elles a l'Escala. Aquí, coincidint amb l'Any Jaquetti, s'ha volgut desenterrar el relat dedicant-li un Full d'Història Local així com impulsant la recuperació d'algunes d'aquelles cançons que ella va ajudar a preservar i divulgar, amb set tallers coordinats per Ramon Manent i on ja s'han apuntat disset persones.

Maria Teresa Pellicer, de 92 anys, qui va morir just la setmana passada, era la neta de Maria Artigas, la Gallinaire, una de les dones que Jaquetti va entrevistar i que més cançons li va cantar perquè ella pogués transcriure-les. Cançons com 'La mala anyada', 'El ball del ventre', 'La puntaire', 'Baldinora' o 'El petit vailet' i que en un recent documental, dirigit per Carlus Camps i Lurdes Boix amb guió d'Albert Berrio, ella interpreta de nou. De fet, ja s'havien enregistrat en un CD el 2003, on també va intervenir cantant l'escalenc Marcel Pagès, fa uns anys, on també va intervenir Ramon Manent. «Aquestes cançons són com els ocells, migren, van amunt i avall, es transformen», comenta Manent al·ludint que també les ha pogut escoltar, amb variants, en altres parts de Catalunya com ara la Cerdanya o al camp de Tarragona. «Cada poble té unes especificitats, però existeix un repertori comú, genuí, autèntic».

Maria Artigas, la Gallinaire, va ser una de les dones que li va cantar a Jaquetti.

Eren cançons molt antigues, algunes d'arrels medievals, que sobretot cantaven les dones soles «en la quietud de la llar». La mateixa Jaquetti, en els dietaris que va escriure sobre la seva estada a l'Escala, es feia creus que no fossin aquells homes que anaven a mar els qui cantessin «aquelles tonades d'enyor i de dolor, d'amor i de venjança». Manent reconeix que la intenció del taller és «fer reviure algunes d'aquestes cançons que fins ara només estaven impreses» o s'havien enregistrat però que ja ningú cantava. Manent admet que no ha estat una tasca fàcil perquè «és una música antiga amb unes arrels diferents de la clàssica o moderna i que parlen de coses atemporals». Fa un segle, les persones les cantaven «individualment i de memòria, les havien après d'orella, perquè molts eren analfabets, les havien sentit als pares». Ara serà diferent perquè les cantaran persones interessades en el projecte -gent de totes les edats i, fins i tot, una àvia, una filla i una neta d'una mateixa família- i ho faran de forma col·lectiva, la qual cosa ja suposa una evolució, «també oral», en la tradició.

Any Jaquetti arreu de Catalunya

Any Jaquetti arreu de CatalunyaAquest projecte, que culminarà amb una petita audició pública, forma part dels actes de l'Any Jaquetti que es commemora per tot Catalunya i que busquen reivindicar la figura d'aquesta dona encara poc coneguda que va contribuir a millorar el nivell cultural del país en uns temps difícils. En el projecte del Cançoner va participar-hi activament, des del 1925 al 1936. Va ser capaç de recollir fins a deu mil cançons i va escriure dotze memòries de missions, uns textos bellíssims «sobre la vida quotidiana» d'aquells homes i dones que va conèixer. Part d'aquest material es va preservar a Barcelona i una altra a Suïssa. Va ser el 1994 quan el pare Josep Massot Muntaner de l'Abadia de Mont­ser­rat va reunir la col·lecció. El 2001 musicòlegs i antropòlegs van començar a resseguir les passes de Jaquetti fins al moment actual.