El riu Fluvià neix a la Garrotxa i recorre la plana d'en Bas, Olot, Sant Joan les Fonts i, en el seu camí cap al golf de Roses, el Riu Vell -nom amb el qual es coneix l'antiga desembocadura del Fluvià- passa per l'Armentera. Tot al voltant del riu existeix una àmplia riquesa vegetal. De fet, els meandres de l'Armentera, així com el de Sant Pere Pescador, estan catalogats i constitueixen un valuós refugi per a moltes espècies de plantes aquàtiques. Per conèixer-ho de més a prop, a l'Armentera hi ha un camí senyalitzat que permet al caminant recórrer la vora del riu. Fer-lo, explica la regidora Meritxell Ibarz, suposa tot un descobriment.

Pocs són els que coneixen aquestes riqueses naturals tot i tenir-les tan a prop. Com explica Ibarz, «l'Armentera és un poble de segona línia de mar, tenim la platja a dos quilòmetres i mig i molta tranquil·litat». El camí vora el riu és un camí de fàcil accés, de terra, molt ample, que permet fer-lo caminant i, fins i tot, en bicicleta. Per als forans, un dels punts per accedir-hi és des del camp de futbol del poble. Des d'allà es pot accedir a la ruta que està totalment senyalitzada, ja que hi passa una etapa del Pirinexus, una ruta verda que uneix França i l'Estat espanyol a través dels Pirineus. Des d'allà, el caminant pot anar en direcció a Ventalló o cap al club nàutic de Sant Pere Pescador on pot optar per agafar un caiac i baixar tot el recorregut pel riu.

La bellesa del riu. Foto: Erill Wikiloc.

Molts veïns són els que hi busquen refugi a l'estiu, sobretot els joves que hi tenen localitzats tres i quatre punts on banyar-se. D'altres surten a passejar el gos. També les persones que els agrada estar en contacte amb la natura, sentir-la de ben a prop. Ibarz no es cansa d'animar a fer aquesta ruta i descobrir-la. «La gent es perd una cosa maca del poble, molta gent viu d'esquena al riu», comenta la regidora.

Arbres fruiters a l'Armentera. Foto: Erill Wikiloc.

Un altre dels camins que es poden fer per conèixer una mica millor el poble, i que és punt d'unió amb altres rutes, porta el caminant fins a l'antic molí fariner. El recorregut, meitat asfaltat, meitat de terra, abasta uns dos quilòmetres i té com a punt fort l'observació dels camps de pomeres i presseguers, tan reconeixibles d'aquest paisatge. El gran atractiu és, però, sens dubte l'antic molí. Originàriament aixecat el segle XIII, ubicat a la riba del Fluvià vell, que era navegable fins al mar, i a l'antic camí romà que porta d'Empúries a l'Armentera, aquest va ser propietat dels comtes d'Empúries. De fet, diuen que va ser el més important del comtat. La seva història no va estar exempta de successos. El vell molí va ser destruït durant la guerra de Successió, el 1714, però va ser reconstruït el 1733. El 1790 va ser remodelat de nou a causa d'unes riuades i va estar en funcionament fins a la segona meitat del segle XX. Restaurat modernament, actualment és un restaurant que preserva en el seu interior part de l'antiga maquinària. «És un camí públic que et porta, entre molts altres llocs, fins a Cinc Claus», comenta Ibarz.