Als anys seixanta, a l’Empordà, Bartomeu Massot (1923-1974) va sumar-se als corrents iniciats d’expressionisme abstracte per Jackson Pollock o Willem de Kooning una dècada abans. Massot, com ells, deslliga la pintura de la pinzellada i el càlcul i amb la pintura d’acció ataca la tela de forma caòtica i atzarosa, de gestualitat tan agressiva com lleugera. Ara, la galeria Richard Vanderaa de Girona presenta 'Actions painting a l’Empordà', una exposició amb obres inèdites que li serveix per obrir temporada «intentant fer un pas endavant en la recuperació d’aquesta veu indispensable de la modernitat a l’Empordà dels anys seixanta».
Com diu Alexandre Roa Casellas, en un text sobre la mostra, Bartomeu Massot «serà dels primers pintors catalans en arribar a la pintura d’acció i ho farà en la seva etapa intermèdia. Paradoxalment, entre dues etapes plenes de simbologia, el pintor sembla necessitar-ne una de transició en què abandoni tant figuració com símbols». En aquesta «hi traspuarà molt més la seva sensibilitat rítmica, molt il·lustrativa del seu gust pel jazz i d’un caràcter inquiet, amb set de recerca i experimentació». A l’obra, s’hi pot veure «una certa aparició del paisatge suggerit dins de la total manca de figuració (...) un assaig de ritme, vibració i cromatisme realitzat a partir de l’atzar i la intuïció».
