José Carlos Arroyo, (Béjar, 1970) és filòsof, coach i escriptor. Acaba de publicar la seva primera novel·la La quinta fuerza, un thriller psicològic sobre allò que oculten les investigacions europees entorn de l'univers. L'autor va arribar a Catalunya per amor ja fa vint-i-cinc anys. Té dos fills figuerencs. Ara, a causa de la pandèmia, s'ha hagut de reinventar i el nou camí el porta de tornada als seus orígens, Salamanca.
Com li ha canviat la vida la pandèmia?
Em vaig quedar sense feina. Estava treballant com a director d'un hotel i el sector turístic està molt castigat. Les sessions individuals d'assessoria filosòfica que estava realitzant també van quedar paralitzades durant el confinament. No tinc cap expectativa de tenir feina aquí. Entremig em vaig quedar sense parella i no puc fer front al lloguer amb l'ajuda que estic rebent. A causa de la meva situació personal, torno a Salamanca al costat de la meva família, per intentar obrir-me camí allà.
Aquesta no és la primera vegada que s'ha de reinventar.
Vaig estudiar la carrera de filosofia a distància i vaig ser delineant fins al 2015. Vaig aguantar tota la crisi de la construcció i l'arquitectura i amb quasi 45 anys em vaig haver de reinventar, sí. Vaig estudiar un màster de recursos humans, un màster de coaching i ara estic estudiant un màster de direcció hotelera, però són sectors que no em permeten continuar aquí, a Figueres.
Dins l'àmbit professional, quines coses recorda especialment haver fet a la ciutat?
Sobretot els Cafès filosòfics. Es feien arreu i vaig decidir implantar-los a Figueres: Primer a la Borratxeria, després al Cafè París i posteriorment als Tints. Va ser una experiència molt maca: venia moltíssima gent i molt diversa. Durant una hora i mitja o dues hores podíem parlar de temes universals i aprofundir, una cosa molt necessària. Avui dia les converses són de WhatsApp i no s'aprofundeix en res. Fa un parell d'anys que es van deixar de fer, però ho recordo com una de les coses més boniques que he fet i una experiència molt enriquidora. La idea és fer-los a Salamanca quan es puguin reprendre aquesta mena d'activitat. Es tracta d'estimular l'esperit crític i el diàleg.
Entremig ha escrit una gran quantitat de llibres i ara publica la seva primera novel·la.
El llibre que ara presento La quinta fuerza és el quinzè que publico i és la meva primera novel·la. Tinc alguns en paper i altres els he publicat online. Vaig començar amb els llibres de filosofia aplicada i després també amb llibres online per a empresa, sobre filosofia aplicada a recursos humans i sobre com ser més feliç a l'empresa i treballar millor, amb més motivació, potenciant la intel·ligència emocional, la creativitat. Una editorial de Dinamarca em va contactar i estan funcionant molt bé. La resta de llibres, s'han venut bé. Aristóteles para padres i Platón para enamorados estan publicats només a Mèxic. Estic content per haver publicat en altres països. Ara m'he passat a la ficció.
Què explica?
La quinta fuerza era un llibre que tenia escrit des de fa uns anys, però durant el confinament el vaig rellegir i el vaig reescriure i és la meva primera novel·la. És un thriller psicològic sobre els interessos econòmics i de control del món que s'amaguen darrere de les investigacions científiques. En Mateu és un prestigiós científic que exerceix la seva tasca al Centre d'Operacions Especials de l'Agència Espacial Europea, prop de Frankfurt. Ell forma part d'una Organització que amaga coses i malversa fons públics per enganyar el món sencer sobre les investigacions científiques que es realitzen a Europa sobre l'univers. Un dia revela tota aquesta farsa al seu germà Pau (teòleg) i la seva filla Martina (periodista). El llibre ha sortit a Amazon i està en format de tapa tova i per eBook.
Com ha fluït aquest projecte, en té de nous?
Ha estat divertit poder donar vida als personatges i a la història que mai acaba com havies imaginat al principi. Ara ja estic escrivint una història que vindré a presentar a Figueres l'any que ve, una novel·la ambientada en el castell de Figueres per mediació de l'associació d'Amics del Castell de Figueres que publica un llibre cada any. Serà també un thriller psicològic ambientat a Figueres i en el castell de Sant Ferran. També serà un thriller psicològic perquè m'agrada descriure el pensament dels personatges. Encara tinc un altre llibre al calaix Nietche para insatisfechos, que podria adaptar a una novel·la on s'inclou frases del filòsof encarades a mancances d'èxit, d'amor i llibertat.
Sempre ha estat molt prolífic en el tema de l'escriptura, com li ha servit en el seu dia a dia?
La filosofia i l'escriptura no em donen per viure, però són la meva vida, la meva passió. Són moments durs per a moltes persones i sovint ara em pregunten: «Com pot ser que estiguis perdent tantes coses i estiguis bé?»: Perquè no m'he perdut a mi mateix. L'única cosa que tenim en última instància som nosaltres mateixos. Sempre estem sols davant les decisions difícils i les fàcils. També és un moment dur per mi perquè ho he perdut tot i marxaré lluny dels meus fills, però accepto la realitat tal com és i la canvio en la mesura de les meves possibilitats. Tal com ensenya la filosofia es tracta d'acceptar la realitat: si no t'agrada, canvia-la, però esforça't en el que depèn exclusivament de tu sense deixar de ser feliç: la felicitat és un sentiment interior.
Com es manté aquesta actitud en temps de pandèmia?
Qui més o qui menys ha perdut alguna cosa en aquesta crisi i hi ha moltes classes de pèrdues, sempre has de passar un dol i l'acceptació és l'últim pas. Però la clau està en el fet de ser i no en el fet de tenir, si el teu ésser es manté estable, pots crear una nova vida.
