Lúcid, pensament cabalístic, arrauxat, contundent, irònic, combatent, generós, coherent actes i pensament. Així és com et recordaré, Pep Vallès, immensament agraïda per la intensitat d'aquests darrers dos anys, en els quals has compartit amb nosaltres la teva memòria, experiència i saviesa. Al final no ha pogut ser, no podràs ser present aquest 16 i 17 d'octubre a la presentació del llibre i l'exposició que et preparem des de l'Institut d'Estudis Empordanesos i la Fundació Valvi de Girona, però te n'has anat amb un somriure als ulls, degustant il·lusionat tot el que ha de venir, que vindrà.

Vam iniciar una relació d'aprenentatge que al final es va desenvolupar amb franca amistat el 1998, arran de l'exposició antològica del teu germà, el pintor Evarist Vallès, un altre dels meravellosos Vallès. Revela aquest inici una fotografia del dia de la presentació del catàleg de l'Evarist Vallès en el Museu de l'Empordà, a una banda hi eres tu, a l'altre, el filòsof Arnau Puig, qui també m'ha acompanyat al llarg d'aquests anys i l'Isidre, historiador de l'art precís. I com que la vida, sí que és un gran cercle, l'hem tancat amb la intensa conversa que vau mantenir amb l'Arnau Puig, en el seu estudi de Barcelona el 2018, de la qual he tingut el privilegi de recollir-ne testimoni. La intensitat de les vostres reflexions, l'experiència vital de tota una generació que representa les vostres figures, restarà per sempre gravada a la meva ment.

Josep Vallès, al seu estudi d'Agullana, el març del 2018. Foto: Francesc Guillamet.

Aquests mesos de confinament llegint els teus articles al Tele/eXprés, he après i entès moltes coses del que representeu com a generació combatent reivindicativa per la llibertat i els drets democràtics. Resta encara molt camí per interpretar adequadament els artistes de la transició democràtica, els que optaren per una estètica progressista, que trencaren esquemes de figurativisme avorrits i conservadors. Els teus articles, en aquest sentit, són tota una eina d'aprenentatge excepcional. Redactats sense preposicions, esdevenen l'essència d'un perfum, la puresa del pensament. Com deia l'Arnau Puig, cal llegir-los atentament. Tu has estat dels primers que parlares dels nous llenguatges estètics, com el pop art, i has resseguit a tota una generació de creadors entre Barcelona i l'Empordà. La teva feina d'ajudant de notari et va donar la llibertat d'escriure el que realment pensaves, sense coaccions i quan calia et rebel·laves. La teva rebel·lió i ironia ha pres forma amb l'«Opercula Latrinae», la col·lecció de tapes de vàter intervingudes pels artistes amics que t'han acompanyat al llarg de tots aquests anys, que esdevé una clicada d'ull a Marcel Duchamp i a la transmutació de la matèria, símbol de la vida i la mort. Però un dels aspectes més enigmàtics de la teva persona és el cabalístic, amb la tossuderia de cercar la interpretació en tot moment de les xifres, els números, dominant el seu llenguatge secret. Ens has ofert una mirada de l'art dual, com a llenguatge sagrat i eina de combat per la democràcia i de rebuig al capitalisme.

Sens dubte aquests pròxims dies ens acompanyaràs des de l'univers i expressaràs «Recuiro!», quan quelcom et sorprengui i et sorprendràs.

Bon viatge, mestre i amic!