29 de setembre de 2020
29.09.2020
L'Empordà
Roses

Roses difon el patrimoni arqueològic amb un cicle de conferències

L'impulsa la Càtedra Roses d'Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona

28.09.2020 | 19:18
Imatge de la primera de les conferències

Una de les funcions bàsiques de la Càtedra Roses d'Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona és «difondre la recerca del patrimoni arqueològic i cultural i que la gent entengui el seu valor». El director de la Càtedra, Lluís Palahí, afegeix, a més, que ells treballen amb diners públics «i han de fer-ne un retorn social». Una de les vies és el cicle de xerrades que, des de fa tres anys, impulsen i que la setmana passada va engegar motors amb una intervenció del doctor Jordi Sagrera sobre la forma, estructura i evolució del call jueu de Girona. L'acte va aconseguir una bona assistència de públic.

Enguany les xerrades, que en seran sis i es fan al Teatre Municipal, se centren en jaciments propers a Girona, on actualment s'està treballant, per facilitar la presència dels conferenciants. En anteriors edicions s'havia obert el ventall a altres territoris i, com diu Palahí, no renuncien a traspassar fronteres «per donar a conèixer el patrimoni de forma més global».

La pròxima xerrada estarà dedicada als castells de Julià i Palagret i l'impartirà l'arqueòleg Ferran Codina, el 14 d'octubre. Les següents seran: el conjunt patrimonial de Palol Sabaldòria, a Vilafant, a càrrec de l'arqueòloga Anna Augé (28 d'octubre) i el castell de Sant Iscle de Vidreres amb l'arqueòleg Joan Llinàs (11 de novembre). Les dues darreres intervencions estaran centrades en patrimoni rosinc, ja que sempre es busca «tractar temes propers». Enguany seran, concretament, el castell de la Trinitat amb el mateix Lluís Palahí (5 de novembre) i el castell de Bufalaranya a càrrec de l'arqueòloga Gemma Vieyra i Marc Sureda, del Museu Episcopal de Vic (9 de desembre).

Un «feedback» necessari

Una de les voluntats dels organitzadors és que en aquestes xerrades, allunyades de l'academicisme, s'incentivi el diàleg entre els conferenciats i el públic assistent que voreja, habitualment, la trentena de persones. «Normalment la gent que ve són persones que, tot i no ser expertes, senten curiositat; són persones que han llegit o han visitat espais», comenta Palahí. Tot el cicle es fa al Teatre a les 7 de la tarda.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook