Un dels reptes que es va autoimposar Eduard Bech, quan va ser nomenat director del Museu de l'Empordà de Figueres, era visibilitzar les dones artistes i trencar aquest silenci de dècades imposat per una societat que obviava la mirada femenina. L'exposició Pintar, crear, viure. Dones artistes a l'Alt Empordà (1830-1939) és el primer pas. L'escriptora i periodista Cristina Masanés ha estat la responsable de la recerca que ha donat grans fruits, entre ells, descobrir que la primera dona fotògrafa documentada a Espanya era figuerenca i, a més, religiosa, poetessa i pianista, Paulina Buxó (1835-?), o treure a la llum l'obra inèdita de Mey Rahola (1897-1959). En total són trenta-una les dones artistes de la comarca o vinculades, i que van tenir certa projecció, que Masanés ens proposa redescobrir a través d'un centenar de les seves obres i, per descomptat, vides.

Un retaule d'imatges d'elles o d'algunes de les seves creacions donen la benvinguda al visitant en un viatge emocional on, a través d'una transformació radical de l'espai plantejada per Pep Canaleta, s'intenta captar l'esperit de cada moment, sigui amb un paper pintat que recrea un temps i una condició o amb un moble evocador. El fil narratiu, explica Masanés, no s'ha plantejat de forma cronològica, sinó partint de conceptes del feminisme que totes elles representen i comparteixen.

Una cambra pròpia

Una cambra pròpiaQuelcom que ha cercat Masanés amb insistència, i que supera més enllà d'un dels àmbits de la mostra, és la cambra pròpia, tot evocant Virginia Woolf, aquell espai que es reservaven les dones per ser elles, lluny de les obligacions familiars i els condicionants socials, per crear amb llibertat. Per unes podien ser les golfes de casa, un pati o el jardí, mentre que per altres, la rebotiga o, fins i tot, una illa sencera, S'Arenella. És aquest darrer el cas d'Elena Paredes.

El viatge emprès per la comissària i que ha durat uns dos anys l'ha dut a trobar dones que van despuntar de joves però que, quan es van casar, van desaparèixer com a creadores i es van convertir en cuidadores, mares. És el cas d'Àngels Carbona, molt amiga d'Anna Maria Dalí, o Carme Cuffí. La recerca, i insistència, de Masanés li ha permès feliçment mostrar, per primer cop, obres mai vistes que reposaven entre murs familiars com ara tres peces de la castellonina Pilar Nouvilas (1854-1938), casada amb el marquès de Vallgornera, de formació autodidacta. Dona viatgera es va inspirar en les pinacoteques dels museus europeus per crear.

Masanés també ha reservat espai per a dones que van ser puntals a l'hora d'inspirar la creació: Antònia Gironès, iniciadora de la saga Pichot, «una matriarca», i Gala Éluard Dalí. La comissària no ha oblidat creadores d'altres àmbits artístics com la dissenyadora de roba Estrella Rivas i la creadora de nines Carme Cervera a qui se l'espera a la inauguració.

L'atracció que exercí Cadaqués al segle XX també va tenir efecte entre les dones artistes. Així tenim Rita Donagh, la dona de Richard Hamilton; l'escultora Parvine Curie, qui encara viu i és a París, o la milionària americana Mary Callery qui va fer que Bombelli li construís una casa. De fet, va voler ser enterrada a Cadaqués.

De la mostra impacta la inquietant Nena Morta (1930) d'Àngeles Santos Torroella, una vanitas de Carme Escursell i les fotografies de Mey Rahola, «el gran descobriment» per Masanés, un fons que va quedar oblidat en els arxius familiars i que ara es recupera.

Pintar, crear, viure s'inaugura aquest dissabte a les 12 del migdia amb un acte al Teatre El Jardí Pintar, crear, viureon intervindrà el director del museu, la comissària de la mostra, la cap de museus de la Generalitat, Magda Gassó, i l'alcaldessa de Figueres. Per assistir-hi cal inscriure's enviant correu a inauguraciomuseu@figueres.org. Aquest acte serà el tret de sortida a una sèrie de propostes que inclouran xerrades i projeccions amb la presència de noms com Ada Colau, Natza Farré, Eva Vàzquez, Patricia Mayayo, Paula Bonet i Dennys Blacker.