Aquesta mostra té dos grans descobriments. El primer, la religiosa Paulina Buxó.
No sabem com es deia realment, és un enigma. Ella va fer fotografies d'imatgeria religiosa que es reprodueixen en un devocionari del segle XIX que exposarem, que ve de Madrid, procedent de Colecciones Reales, dels Borbons. L'hem posada en l'àmbit del convent com a espai de llibertat.
I el segon, Mey Rahola.
És un fons brutal aquest. Casada amb un Xirau, republicana, exiliada a França, els primers anys vivien de les seves fotografies. Era molt moderna.
La clou amb una altra fotògrafa més desconeguda.
Maria Xirau va aprendre fotografia amb el seu home i quan ell sortia a fer fotos a fora, ella feia les d'estudi. Mai va signar res i això sempre passava. És el sostre de vidre, cap trajecte professional, però van aprendre l'ofici.
La recerca li ha permès estirar molts fils com aquests.
Ha estat quasi una exposició col·lectiva. Fent recerca, una gran quantitat de persones em feien arribar informació. Són els meravellosos cercles de l'amistat. Totes les famílies han respost molt bé. Per mi hi ha un coneixement col·lectiu que creix.
