22 de setembre de 2020
22.09.2020
L'Empordà

L'empordanès Joakim M. Vila presenta l'últim drama humanitari invisible a Àfrica

El Festival de Cinema de Girona projectarà el 5 de novembre el documental «Sud-sudanesos» sobre els refugiats a Uganda

21.09.2020 | 19:17
JoaKim M. Vila amb militars ugandesos a la frontera

El documental Sud-sudanesos, refugiats a la regió del Nil Occidental (2019), dirigit per Joakim M. Vila, plasma la història dels refugiats que fugen d'una cruenta guerra civil i que busquen un lloc segur fora de les fronteres de Sudan del Sud, a Uganda. El seu darrer treball ha estat seleccionat per al premi a millor documental al Festival de Cinema de Girona. La seva 32a edició s'inaugura el dia 3 de novembre i Sud-sudanesos es presentarà al públic el dia 5 de novembre a les 7 de la tarda a la Casa de Cultura de Girona. La projecció, que estava prevista pel dia 1 d'octubre, ha canviat les dates de programació a causa de la Covid.

El documental es va presentar el 25 d'octubre del 2019 al cine Babylon de Berlín i va estrenar l'onzena edició del certamen de Cinema de la Cerdanya el mes d'agost passat. També ha estat seleccionat i inclòs oficialment al Festival Internacional de Difusors de TV i Productors Independents SIMFEST de Romania. Ara té l'oportunitat de mostrar a Girona un retrat ben clar de l'últim –de moment– drama humanitari africà: la crisi dels refugiats a l'Àfrica: «Existeix un moviment migratori intern que té molt poca visibilitat» destaca Vila que anteriorment ja havia seguit el periple dels refugiats des del front de guerra d'Iraq a Europa.

El documental explica la història dels refugiats que fugen al nord d'Uganda. Aquest és el principal país amfitrió, amb més d'un milió de sud-sudanesos, la gran majoria a la regió del Nil Occidental i que els dóna assistència, protecció i una nova llar en un dels 22 assentaments de refugiats, malgrat ser una de les zones més empobrides del país i assotades per conflictes bèl·lics durant dècades.

Viatge Humanitzat

Sud-sudanesos, refugiats a la regió del Nil Occidental fa un viatge humanitzat dels refugiats des de la seva arribada a la frontera, el seu trasllat a centres d'acollida i trànsit, el seu pas des d'exàmens mèdics i registres biomètrics a centres de salut, centres educatius i orfenats. «M'havia interessat explicar tot el trajecte del refugiat que travessa la frontera fins a arribar a establir-se en un assentament. Es parla molt de refugiats però poc del camí que segueixen».

Seran els sudanesos del sud, els mateixos refugiats, els que explicaran a través de les seves experiències, testimonis valents i víctimes de guerra, i «s'endinsaran en el seu món silenciat per fer-nos saber que aquest també és cosa de tots».

El del Sudan del Sud ha estat un conflicte molt llarg i violent. «Dos milions han mort en aquestes guerres, una massacre quasi comparable al genocidi de Ruanda, que ha provocat que molts refugiats que han hagut de fer, en molts casos, un camí a la carrera, a peu, amb nens en braços, fins a arribar al campament, per la qual cosa arriben amb por i experiències traumàtiques a més de ferides». Els refugiats són víctimes del que va començar com un enfrontament polític dins el partit únic, el Moviment d'Alliberament del Poble Sudanès (SPLM, en anglès), pel control dels recursos –bàsicament el petroli i els llocs de treball de l'administració– en mans del govern. Però la pugna entre el president Salva Kiir –de l'ètnia dinka, la més nombrosa del Sudan del Sud– i l'exvicepresident Riek Machar –que és nuer, el segon grup més gran del país– ha mutat en un esclat de violència interètnica.

El juliol de 2016 va ser quan van esclatar combats al Sudan del Sud. Més de tres milions de sudanesos han estat desplaçats per la força als països veïns. Gairebé 1,1 milions de refugiats ja han travessat la frontera cap a la regió del Nil Occidental al nord-oest d'Uganda per buscar protecció i refugi.

El documental mostra també l'esforç de la població d'acollida que permet que alguns intentin refer la seva vida però és difícil, perquè molts d'ells segueixen amb l'expectativa de tornar, tenen l'esperança que es pacifiqui el seu país i encara confien que els seus fills puguin tenir allà una vida digna.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook