L'il·lustrador Valentí Gubianas diu sentir-se feliç quan fa treballs de gran format, com ara murals. Dins la seva trajectòria ja en fa uns quants i ara en sumarà un més, l'obra que ha emergit, aquesta setmana passada, en una de les parets de l'ascensor de la plaça Catalunya de Figueres. És un homenatge a l'alletament matern, a aquest gest tan natural i amb el qual tota dona hauria de sentir-se lliure de practicar on fos. El mural, que fa uns cinc metres d'alçada i tres d'amplada, serveix també per celebrar el desè aniversari de l'associació Dona Dóna Alt Empordà, una entitat que no només defensa la lactància, sinó que ha esdevingut pilar i acompanyament a centenars de dones.

L'artista reconeixia, hores abans d'enfrontar-se a la paret, que ha estat molt lliure a l'hora de crear el mural. Partint d'una primera proposta seva, on recollia totes les idees, i incorporant algun suggeriment posterior, aquell primer esbós s'ha transformat en l'obra final on es poden veure dones, de diferents cultures, alletant infants sigui directament o en diferit, és a dir, extraient-se la llet o de lactàncies no assolides. El fet de ser home no l'ha frenat per aproximar-se al tema. La seva dona és llevadora i té un nen d'un any que encara mama. «Hem tingut una vivència molt bonica», comenta sobre l'alletament.

L'artista treballant dijous passat a la part alta del mural. Foto: Cristina Vilà.

A Gubianas el que més el preocupava era el suport, ja que la base de la paret és de metall, i no d'obra com és més habitual. Això limitava la seva paleta de colors. També la pintura, que és esmalt, suposava un cert repte. «Cada pas que fas l'has de pensar molt bé perquè s'eixuga a l'instant», explicava. El resultat, però, no deixa percebre cap dubte i divendres a la tarda les responsables de Dona Dóna celebraven el naixement d'aquest nou mural.

No ho feien soles, sinó acompanyades d'algunes dones i infants que han passat per l'associació al llarg de tota aquesta dècada. Anna Amer és una de les fundadores juntament amb Anna Domínguez. Amer explica que ja feia anys que volien tirar endavant el mural: «Ens semblava molt important visibilitzar el fet d'alletar, que les parets parlessin d'una circumstància molt normal a la vida de les dones i que sempre queda apartada». Tot i el treball ingent que han fet aquesta dècada, no fa pas massa que copsen que la societat està canviant respecte a aquest tema. Ara ja no és estrany veure dones alletant extraient-se llet en un banc, al carrer o en altres espais, fins i tot, a la feina.

Una xarxa de suport

Una xarxa de suportEl mural, a més, suposa un homenatge a les dones que han passat per Dona Dóna i un impuls a l'entitat, en un any que havia d'estar farcit de celebracions i actes i que la pandèmia els ha anat tombant tots. L'obra simbolitza també «el que significa el suport entre dones». Amer reconeix que «som mares com les altres» i que amb l'entitat faciliten un espai de suport a totes les dones per anar gestant xarxa. Cal dir que, tot i no ser professionals, estan formades com a assessores. Fa deu anys no hi havia res. Dona Dóna «va néixer fruit de la pròpia necessitat de compartir i no sentir-te sola».

L'èxit de Dona Dóna, que té la seu al centre cívic Creu de la Mà de Figueres, és que les mateixes usuàries s'han anat implicant i integrant en la junta per regenerar-la. Totes les components de la junta són assessores formades. Elles són conscients de la importància de la seva tasca, de la fragilitat de la dona en aquests moments de la vida, dels molts problemes de salut mental que neixen arran d'un part no respectat o d'una lactància fracassada. «La lactància és un tema de salut, una responsabilitat social, que té repercussions dins l'àmbit de la salut i de l'economia i hem de protegir-la tots», conclou contundent Anna Amer.