01 de setembre de 2020
01.09.2020
L'Empordà
Maçanet de Cabrenys

Josep Clara aplega relats històrics sobre la frontera

De la Cerdanya al Mediterrani, l'Alt Empordà també es converteix en escenari protagonista

31.08.2020 | 19:29
Pas fronterer dels Límits, anys 30-40

Jordi Mascarella escriu en el pròleg del llibre Històries de frontera, de l'historiador gironí Josep Clara: «Els límits s'assumeixen i, amb el temps, es transgredeixen. Perquè la frontera és també un estímul a la humana voluntat per franquejar-la. Suposen un repte, una invitació o una esperança d'anar més enllà». Per a Clara, la frontera ha estat un objecte d'estudi, d'anàlisi, de recopilació d'històries de vida, algunes amargues i altres sorprenents, succeïdes al llarg dels Pirineus, des de la Cerdanya fins al Mediterrani. L'Alt Empordà hi té, aquí, un paper predominant.

L'historiador, al llarg dels anys, ha anat successivament abordant o trobant-se en arxius, sobretot militars o del govern civil, o a la premsa, amb el tema de la frontera. Fa quatre anys va publicar Nazis a la frontera dels Pirineus Orientals, 1939-1942. Aquest nou treball, publicat per Editorial Gavarres, recull setanta narracions breus i profusament documentades amb noms i dates, moltes acompanyades de fotografies històriques. «La frontera es pot entendre en molts sentits: la geogràfica o la política, però també la mental», explica tot afegint que, en temps de dificultats, tots aquells que volen traspassar-la s'exposen a perdre la vida o restar sotmesos pels qui ostenten el control. «És un llibre d'històries fet per un historiador que intenta contextualitzar i explicar-les encara que no tinguin relació», diu.

El viaducte de Colera muntat per la casa Eiffel, el 1886. FONT: CRDI/ARXIU JOSEP CLARA (jude).

Atribucions errònies

L'autor ha creat nou blocs temàtic –De la geografia a la història; Vigilants i vigilats; Presència militar; Activitats il·lícites o controvertides; Gent d'Esglésies; Pirineus de la mort; Estampes franquistes; Il·lustracions antifranquistes i Flaixos republicans– i dins de cada un ha inclòs narracions de diferents punts dels Pirineus. N'hi ha de ben curioses. És el cas del viaducte de Colera, un pont metàl·lic de via doble i cinc trams continuats encarregat a l'enginyer Gustave Eiffel i muntat entre el 1876 i el 1877. Va costar 380.000 pessetes i, com diu Clara, «va tenir una vida limitada», ja que només va servir mentre hi va haver via única. Va ser substituït el 1916 per La Maquinista Marítima i Terrestre, una societat catalana que, en el catàleg de l'obra, avui en dia, no apareix, sinó que s'atribueix el pont erròniament a Eiffel.


Un moment de la presentació del llibre a Maçanet de Cabrenys. Foto: Josep Maria Dacosta.


Clara parla de quan Figueres era capital de la prostitució els anys 50, de com el capellà de Maçanet va criticar Primo de Rivera o dels vaivens de l'escriptor de Darnius Josep Maria Gironella, a qui se'l va conèixer com «el tío vivo de los muertos», «pel tractament oportunista de la guerra civil i els diners que va treure'n» amb la publicació d'un llibre. Per a Clara és molt important «el vessant divulgador, ja que moltes coses que s'expliquen a les universitats no arriben a la gent». Aquest llibre ja s'ha presentat a la Jonquera i Maçanet de Cabrenys. Figueres resta pendent.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook