Despit va néixer el 2013 amb la unió d'uns joves de l'Alt i el Baix Empordà que ja tenien un bagatge musical al darrere. Des de l'inici van fer temes propis amb un estil que va des del reggae fins al punk, passant pel swing o l'indie, amb un toc d'electrònica. El grup l'integren set membres, tots ells amb una vida musical paral·lela al grup. Fa poc més d'un any que van presentar el seu primer disc Respostes i havien actuat a les principals festes majors del Baix Empordà i de diferents barris de Barcelona fins que la pandèmia ho ha aturat tot.
Com definiríeu la vostra música?
Despit és un grup de consciència social i de reivindicació, però no només política sinó també a nivell emocional. Mirem de tractar temes que potser no són tan fàcils de dir en lletres però que a nosaltres també ens toquen, i la part emocional de com ens sentim també és important. És cert que sempre mirem de donar-li un punt de perspectiva de poble, deixant clar i marcant que som de l'Empordà.
Després d'un any i escaig de la presentació del vostre primer disc, «Respostes», com valoreu aquest llançament?
Estem molt contents de la rebuda que hem tingut. El que ha sigut bo és que hem rebut suport ja sigui des de la comarca com de molta gent de Barcelona que no ens ho esperàvem, fins al punt que vam fer tres o quatre concerts a les festes de Gràcia, les festes de Sants... Ens va sorprendre molt gratament. Lògicament també vam tocar a casa, vam ser a les principals festes majors del Baix Empordà, estem molt contents. I això havia de llaurar tot el que seria la gira pels Països Baixos i el concert de presentació de gira que havíem de fer a la Sala Apolo, que no es va poder fer.
Tot i no poder-se celebrar aquesta actuació, vau presentar un videoclip que iniciàveu dirigint-vos al públic d'Apolo.
Sí, ens ho va proposar la mateixa Sala Apolo, perquè, ja que no vam poder el concert, almenys gravéssim aquest tema i el dediquéssim a la sala, i després en van fer difusió per les xarxes, per compensar una mica.
La temporada d'estiu s'ha pogut dur a terme?
Es podria dir que ha sigut horrible perquè hem perdut tots els concerts. Fa uns dies vam fer un concert més acústic a Verges.
En quin moment se us va ocórrer anar a fer una gira pels Països Baixos?
La proposta va sorgir del nostre productor, Miguel Zamarripa. Amb ell produïm sobretot el directe i hem rebut molt bones crítiques sobre això, perquè és molt potent, molt treballat amb un model semblant al del centre d'Europa. El van informar que s'estava preparant un concert del festival europeu més important de grups emergents, l'Eurosonic, a Groningen. I per això vam tocar la millor nit en un dels locals més importants de la ciutat i vam emplenar la sala. I després ens va sortir fer un concert la següent nit en una sala d'Amsterdam. Havíem de tornar-hi l'any vinent però al final no es farà.
Quins són els vostres objectius com a grup?
Ara estem a l'expectativa, el que és clar és que no ho volem deixar i estem buscant alternatives amb altres formats, com el que vam fer a Verges, que va agradar al públic. Concerts on es pugui estar assentat, on no se'ns pugui dir que som un grup només som per a joves, de nit de festa major amb la gent ballant enganxats, sinó una cosa més pausada.
El disc
Títol del disc: Respostes
Discogràfica: Halley Records
Gènere: Reggae, rock electrònic, i també swing i indie
Influències: Enter Shikari, Hoffmaestro
Components: Àlex Rocas (veu i guitarra), Martí Aiguavella (teclats), Genís Plaja (baix), Pere Vicens (guitarra), Miquel Casademont (bateria), Arnau Alaba (trompeta) i Guillem Tarrés (saxo)
