01 de setembre de 2020
01.09.2020
L'Empordà
Vilabertran

Quan Beethoven i unes llàgrimes solitàries van fer emmudir tothom

La cloenda de la Schubertíada a mans del Quartet Casals va omplir l'església d'emoció

31.08.2020 | 19:28
Un moment de l'actuació del Quartet Casals aquest diumenge passat.

Ningú podia emetre ni un so, ni un aplaudiment. Tothom havia quedat corprès per les llàgrimes de la violinista Vera Martínez. El Quartet Casals acabava d'oferir als presents Cavatina. Op. 130 de Beethoven, una peça breu, sublim, un recer per tot el dolor que està generant la pandèmia. Aquest va ser el regal dels quatre intèrprets del que està considerat per la crítica el millor quartet de cambra del món. Quin millor gest per cloure, aquest diumenge passat, una de les edicions més especials de la Schubertíada de Vilabertran que, amb molt esforç i dedicació, s'ha salvaguardat de l'implacable virus.


Jordi Roch, ànima indispensable d'aquest festival únic, ho va dir amb claretat just abans d'iniciar el concert de cloenda: «Molts estimem la música, la necessitem per viure». I aquest festival altempordanès, sota la direcció de Víctor Medem, «busca l'essència i treballa per una immensa minoria», va afegir. Una minoria que va seguir l'actuació del Quartet Casals amb devoció i respecte. Ben coneixedors del seu talent i rigorositat, no van decebre en un escenari on se senten com a casa. Es van presentar davant el públic amb les mans plenes a vessar del seu art, d'allò que saben fer millor, amb una excel·lència difícil de superar. Portaven des del 25 de febrer sense actuar, com va dir Jonathan Brown a l'inici. Ho havien fet justament a Bogotà interpretant el cicle de quartets de Beethoven que el 2017 van presentar en aquesta mateixa església que ara els acollia amb calidesa.

Aquí van oferir el seu programa per partida doble, quelcom que té mèrit perquè l'exigència de les obres era gran. L'interès, però, també i no es va dubtar: es va doblar sessió. La intensitat va anar in crescendo: de primer de la mà del Quartet per a corda nº5 de Haydn i, tot seguit, amb el poderós Quartet per a corda nº6 de Mendelssohn que va deixar als espectadors profundament corpresos. Llargues ovacions, amb bravos i el públic dempeus, van portar als intèrprets de nou a pujar a l'escenari, un gest llargament esperat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook