El Claustre de l'Institut Ramon Muntaner ha tornat a ser, després d'uns quants anys, un espai més de concerts de l'Acústica fent que es torni als orígens del Festival amb actuacions d'artistes en format acústic i en un entorn immillorable donant-li calidesa i intimitat.
En aquest escenari va pujar-hi la cantant Suu. El concert va començar amb la cançó «Si no saltas», i a partir d'aquesta un enllaçat de més d'una quinzena de cançons dels seus discs Natural i Ventura, que van emplenar tots els racons de l'Institut més antic de l'estat.
La jove cantant va aprofitar el concert per fer un «experiment social» i va cantar un tema inèdit que no està publicat enlloc: Nota de voz. Aquesta cançó va sorgir durant el confinament i va demanar al públic que si els agradava aplaudissin molt fort al final, i així va ser, en acabar de cantar-la el públic va deixar anar una gran ovació.
Suu, una de les artistes imprescindibles en qualsevol festival o sala de concert, va enamorar els 300 assistents que tot i portar les mascaretes, van cantar a ple pulmó cançons com per exemple Soy, Mi casa, No eres Tan Especial i sens dubte Lligar no és lo teu, la cançó del seu primer disc que la va catapultar cap a l'èxit.
Amb l'hora i mitja de concert va haver-hi temps per fer alguna versió com és el cas de la Dansa del vestit de Txarango, una de les primeres canóns que Suu va aprendre a tocar amb la guitarra, i la traducció en català de Nunca estoy de C.Tangana.
El públic es va mantenir a les seves cadires durant tot el concert, ni les cançons més ballables com Laura o Tranqüilo van fer que la gent s'aixequés, i van mantenir l'ordre i la seguretat per damunt de tot. Tot i les quatre gotes que van caure, el concert es va poder dur a terme amb total normalitat dins l'excepcionalitat del moment.
«Dejemos de ser princesas, echemos al rey y seamos reinas» va ressonar amb força entre les quatre parets del Muntaner, una de les frases de la cançó Reinas, amb una clara reivindicació feminista i una crida a trencar amb certs rols i amb el sistema patriarcal en el qual malauradament encara ens trobem.
El concert va acabar de la millor manera possible, amb els dos temes estrella del seu segon disc, Eres un temazo i Tant de bo. No ens equivocaríem si diguéssim que aquesta actuació quedarà guardada per sempre en el record de tots els assistents.
