28 de agost de 2020
28.08.2020
L'Empordà

La pel·lícula «Cartas mojadas» viatja amb l'Open Arms

El film et trasllada a la "crua" realitat dels migrants que travessen la Mediterrània

28.08.2020 | 15:48
La pel·lícula 'Cartas mojadas' viatja amb l'Open Arms

La tasca de l'ONG Open Arms centra la pel·lícula documental 'Cartas mojadas', de Paula Palacios i amb producció associada d'Isabel Coixet, que segueix una missió de rescat de l'entitat a la Mediterrània i narra "l'abans, el durant i el després" i mostra una "crua" realitat, segons ha explicat a l'ACN el cooperant Gerard Canals. Ha avisat que les imatges són dures, però ha remarcat que "això és el que està passant". Tanmateix, ha subratllat que el públic està acostumat i narcotitzat de veure "pitjors coses al cinema" i a les notícies. El film es projecta aquest divendres al Festival de Màlaga i el seu equip espera que remogui consciències.

Algunes escenes de la cinta es traslladen als carrers de París, on els immigrants són desallotjats per part de la policia. Sobre aquestes, Canals ha dit: "És on es veu com tractem aquestes persones. Espero que ens faci reflexionar, ja no sobre l'origen i el camí, sinó sobre el que fem amb aquestes persones un cop les tenim a casa". El cooperant ha criticat que no es tracta així "ni els animals" del carrer. "En una societat benestant com és la nostra sembla increïble que tinguem un tracte millor a un gos que ens trobem pel carrer que a persones que han arribat a casa nostra", ha lamentat.

De fet, ha defensat que "l'èxit de la pel·lícula és que va més enllà del mar". En concret, Open Arms ha estat una "plataforma" per a l'equip de rodatge per filmar les imatges de què està passant. "Des del primer moment hem portat periodistes a les missions", ha detallat Canals, que ha assegurat que estan acostumats a la presència de mitjans.

Respecte a la duresa de les imatges, com maniobres de reanimació, ha defensat que "és el que està passant i s'ha d'ensenyar", contrari a ensucrar les imatges perquè això no permetria canviar res. Per contra, el documental relata la vida sobre un vaixell de rescat, tot i que ha precisat que hi ha coses que el cinema no transmet, com l'olor, que de vegades és el que més es recorda.

La resposta política "va a pitjor"

Pel que fa a les condicions amb les quals treballa l'ONG, ha deplorat que la resposta de les administracions "va a pitjor", i que en els darrers cinc anys de funcionament de l'ONG els han posat "absolutament a l'ombra". Al contrari, ha considerat que es fa servir la crisi migratòria fer influenciar la societat i vendre el discurs de la por, que ha tingut com a resultat l'augment de partits d'ultradreta. Ha afegit: "A molts països europeus la dreta està pujant i ens hem de plantejar com hem permès que això arribi a passar", quan fa no tants anys que el cor d'Europa va patir les conseqüències de la ultra dreta, i sembla que tot això s'hagi oblidat.

Tanmateix, des de l'ONG esperen que la pel·lícula convidi a la reflexió i, en aquest sentit, el Festival de Màlaga és una oportunitat: "Esperem que sigui una plataforma per llençar aquesta pel·lícula documental, que sigui un èxit i que al final, faci reflexionar", especialment sobre el paper com a societat, ha dit.

Els darrers cinc anys de la crisi migratòria

Per la seva part, la directora, Paula Palacios, ha detallat que la pel·lícula narra els darrers cinc anys de la crisi migratòria a la Mediterrània des del punt de vista dels desapareguts al mar. Sobre el títol del film, ha explicat que són cossos que no es troben i representen allò que no es veu: "El que impacta més en aquesta història és tot el que no es veu".

Ha afegit que la idea de posar la veu en off d'una nena va sorgir durant el rodatge, quan l'helicòpter va albirar uns migrants que no es van localitzar des del vaixell de rescat: "És una veu agonitzant que està morint en aquells moments", i que explica als europeus i al món l'experiència viscuda des d'una perspectiva innocent.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook