26 de agost de 2020
26.08.2020
L'Empordà
Figueres

Suu: «Soc molt autobiogràfica i parlo del que em passa a la vida i de qui m'estimo»

El divendres 28 actua a Les Nits d'Acústica a l'escenari del claustre de l'Institut Ramon Muntaner.

26.08.2020 | 09:34
Suu durant el concert del Festival Acústica de l'any passat

Susana Ventura, més coneguda com a Suu, acaba de treure el seu segon disc, Ventura, i és una de les cantants imprescindibles d'aquest estiu. El seu tema Tant de bo s'ha convertit en la cançó de l'estiu de TV3 i Catalunya Ràdio.


Amb només vint anys ja ha presentat el seu segon disc «Ventura», s'ho havia imaginat alguna vegada?

Suposo que aquestes coses mai les imagines, de fet al principi no volia ni dedicar-me a la música. M'ho he anat trobant, però evidentment estic molt contenta.

Per què «Ventura»?

Ventura és el meu cognom, realment, jo no coneixia el significat d'aquesta paraula. Quan ja teníem el disc gravat i tot, i encara no teníem títol (era bastant dramàtic) i un amic meu em va dir que ventura vol dir com la sort que té una persona que aconsegueix allò que està buscant», i no crec que ho hagi aconseguit però crec que estic en el camí. A més a més, al ser el meu cognom, en aquest disc reafirmo la meva persona, la meva identitat. I per això li vaig posar aquest nom.

En aquest segon disc fa un canvi d'estil respecte a l'anterior, com és?

Jo encara sóc molt jove i personalment tampoc paro de canviar els meus gustos musicals, i a mi m'agrada fer cançons que després estigui a gust escoltant-les a casa i quan les toco. Quan vaig fer el primer disc, escoltava Txarango, Doctor Prats, Oques Grasses i grups més d'aquí, i quan vaig començar a escriure el segon disc jo estava escoltant Sidonie, Fangoria, El Canto del Loco, etc. coses molt diferents i més de fora de Catalunya i vaig voler fer un disc que fos més de l'estil del qual jo estava escoltant en aquell moment.

A més, en aquest disc es passa gairebé totalment al castellà i això ha comportat algunes crítiques. Com ha sigut?

Però això crec que és bastant un error, perquè el primer disc només té quatre temes en català, ja és en castellà en la seva majoria. El que passa és que se'm va fer més coneguda per una cançó en concret que era en català, però realment jo sempre he escrit més en castellà que en català, perquè m'hi sento més còmoda, i seguiré fent-ho així.

Ja va actuar l'any passat a la Plaça Catalunya durant l'Acústica, com va ser aquella experiència?

Va ser sensacional, jo havia anat a l'Acústica l'any anterior a veure Lildami. La gent que es mou en aquest festival és una bogeria, però jo no m'esperava que vingués tanta gent al meu concert, tenia por, però al final va venir molta gent fins a omplir la plaça. Va ser l'últim concert de la gira i el guardo amb molt bon record, va ser increïble. Tinc infinites ganes de tornar.

El pròxim 28 d'agost actua a les Nits d'Acústica, com serà aquest concert?

Serà molt diferent del de l'any passat, perquè evidentment estarem en format reduït i tocarem en acústic. Però serà genial, les entrades s'han esgotat de seguida, la gent té ganes de veure'ns. Farem un bon show.

Les entrades del seu concert acústic es van vendre molt ràpidament, amb un parell de dies.

Sí sí, la gent s'ho està treballant moltíssim. A mi em feia molta por que després del confinament la gent tingués por d'anar a concerts, de comprar entrades, pel tema del virus, però està demostradíssim que la cultura és segura, que no són focus de contagi, que es respecten totes les mesures i que la gent té ganes de consumir cultura i anar a concerts. Tinc moltíssimes ganes de cantar a Les Nits d'Acústica

Moltes de les seves cançons parlen d'amor, però no del típic, sinó dels diferents tipus d'amor.

Jo crec que l'amor i el desamor són molt interessants. Faig cançons d'amor més del típic, però busco donar-los una volta i canto a l'amor propi, a l'amor als col—legues, a l'amor a la família que també és molt important... Com que sóc bastant autobiogràfica i parlo bastant del que em passa a mi a la vida, m'agrada parlar també de la gent que m'estimo i al final és amor. Sóc monotemàtica.

«Tant de bo» va ser el primer tema que va llançar d'aquest segon disc. S'esperava l'èxit que ha tingut?

La veritat és que no sabia com ho rebria la gent, perquè al final «Tant de bo» és una cançó que és molt alegre però és una cançó de desamor. Si et fixes en la lletra parla de tant de bo que passés això, tant de bo que passés allò altra... però no està passant. Em feia cosa que a la gent els hi semblés massa trista però que va, la gent l'ha rebut amb els braços oberts. Estic molt feliç.

A més, ara és la cançó de l'estiu de TV3 i Catalunya Ràdio.

Sí, és una bogeria, però molt fort. A més, que el tema va sortir al desembre, i no m'esperava per res que ningú la reciclés d'aquesta manera, li han donat una nova vida i és molt guai.

Un altre hit de Ventura és «Eres un temazo», d'on sorgeix aquest tema?

«Eres un temazo» neix a la furgo anant cap a la casa familiar que tenim a València a compondre cançons pel disc. Tenia un mes per entregar 9 o 10 cançons, i sóc molt autocrítica i tenia bastants cançons al calaix però no m'agradava gairebé cap de les que tenia (només «Tant de bo» i alguna més). I vaig voler fer-les totes de nou. Em sembla un «piropu» molt bonic dir-li a algú que és un «temazo» i ningú l'està utilitzant i vaig dir a qui vinc jo a utilitzar-lo i me'l quedo

En el videoclip surts en una sala de concerts buida, era una visionària de les dificultats de poder obrir-les?

Hòstia! És fort que al final el videoclip fos el que està passant ara mateix. Vam gravar dues setmanes abans del confinament. És bastant curiós però no tinc cap bola màgica que m'hagi predit el futur.

És molt activa a les xarxes socials, de fet és on va començar a mostrar la seva música, com va ser el pas d'Instagram al primer disc?

Doncs va ser bastant de casualitat, perquè jo vaig anar a gravar una col·laboració amb el grup Pepet i Marieta, allà vaig conèixer a en Carlos Manzanares i em va dir que si volia gravàvem un disc. Jo vaig dir sí a tot i aleshores vam començar a treballar junts i vam fer el primer disc. Tot va venir bastant rodat, no m'esperava que la gent ho rebés d'aquesta manera, ja que jo sortia del no-res i va ser molt bonic. Estic súperagraïda pel públic que tinc que venen a tots els concerts que poden i si no fos per elles, res seria possible.

Durant el confinament va oferir un munt de concerts a través de les xarxes, com és fer un concert sense rebre la resposta del públic?

És la cosa més rara del món, però també ha fet que passar de fer aquests concerts a fer-los davant de gent amb mascareta no sigui tan estrany, perquè no és que estiguis acostumada sinó que ja saps què és no sentir la resposta de la gent cantant o cridant, la gent ho pot seguir fent però no la sentiràs amb la mascareta a la cara. M'ha ajudat al fet que no fos tan bèstia el canvi. M'ho he passat molt bé fent els concerts des de casa i realment molt còmode, perquè no et mous de casa agafes la guitarreta cantes quatre cançons i ja ho tens.

I s'ha fet famós el seu balcó

I tant! S'ha fet súper famós. A la mínima que podia treure el cap a un lloc que no fos una habitació tancada ho aprofitava al màxim.

Què se sent fent els concerts postconfinament?

Al principi era molt estrany i bastant depriment, perquè no saps si el públic està feliç, si està cantant, no veus la seva expressió facial... al principi em va costar molt pel fet de no entendre si la gent s'ho estava passant bé. Ara ja és com un concert normal, només que tingui gent ja penso que s'ho estan passant bé, és millor pensar això que no estar mirant els ulls per descobrir si estan gaudint.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook