Fa dos anys, Ralph Bernabei i Silvy Wittevrongel, ànimes de la galeria Horizon de ColeraRalph Bernabei i Silvy Wittevrongel, van desplegar una gran pancarta al castell de Quermançó en què es proclamava el lema «Art Unites» (L'art uneix). Semblava una cosa òbvia aleshores però el moment que ara vivim reafirma aquest missatge amb escreix. De fet, cada estiu, aquest espai d'art ja acollia una exposició col·lectiva. Enguany no serà diferent però sí especial. Silence of Being vol ser una reflexió col·lectiva i creativa sobre la vivència de l'artista durant el confinamentSilence of Being, sobre els resultats d'aquesta reclusió imposada externament però que en el creador és sempre un gest triat, vital i necessari.

«Molts cerquem aquest santuari del silenci, que aquest temps ha estat molt profund», reconeix Bernabei observant-se a si mateix. Ell també participa en aquesta exposició, que, com l'anterior, està exempta d'inauguració, per evitar aglomeracions. A les parets de la galeria s'exposen una dotzena de peces, però la resposta rebuda per la galeria a l'hora de convocar els artistes -la gran majoria amics o creadors de diferents disciplines que ja hi han exposat les darreres tres dècades- ha estat aclaparadora. Quasi una quarantena han apel·lat a la seva demanda. I no es tractava de fer qualsevol cosa, com diu Bernabei, sinó «de compartir allò més íntim, de comunicar aquesta quietud».

Obra de Kate Van Houten.

Documentar un temps estrany

Documentar un temps estranyL'espai de la galeria, però, és limitat. Allí es poden veure pintures i fotografies de petit format, com més intimistes, lluny d'estridències, o també llegir textos de Hiro Matsuoka, Genia Chef, Kate Van Houten, Xavier Escribà, Natasha Lebedeva, Jaume Amigo, Enric Ansesa, Andre Martus, Takesada Matsutani i Christoph Müller. La resta de creacions també tindran el seu espai, en aquest cas la nova publicació d'Outer Horizons, un llibre de gran format amb vuitanta pàgines a color amb el qual cerquen «documentar» aquest «període estrany i sense precedents que tants artistes han viscut a escala mundial». El llibre, que defineixen com «un document extraordinari d'autoexpressió i record de la resiliència i de l'esperança», torna a ser dissenyat per Estudi Calamar. De fet, aquests dies els responsables d'Horizon n'impulsen la prevenda cercant suports al projecte per, diuen, «mantenir vives les arts i les humanitats».

Peça de Xavier Escribà exposada a Horizon.

Ralph Bernabei creu que aquesta publicació arriba en un bon moment. En aquests temps que ens trobem sacsejats per mil imatges, posar-hi paraules és molt necessari i saludable. De fet, molts artistes, en enviar les seves obres, incloïen paràgrafs sencers com una manera d'explicar el que els succeïa. «Aconsegueixen unir-ho tot molt millor», conclou Bernabei.