El baluard de Sant Andreu, ubicat a l'extrem nord de la Ciutadella de Roses, comença a reviure. Des del mes de març passat s'està duent a terme la seva recuperació amb l'objectiu d'aconseguir la visió en continuïtat del perímetre poligonal i, també, permetre el pas segur dels visitants pel camí de ronda superior d'aquesta fortificació renaixentista. Els treballs tenen un pressupost de 592.044 euros i el projecte ve signat per l'arquitecte Joan Falgueras Font, el qual ja s'havia encarregat, entre els anys 2010 i 2015, de la recuperació de les casamates, antics magatzems del mateix baluard, per a un ús pedagògic.
Aquesta és una obra important que assumeix econòmicament l'Ajuntament de Roses. Exteriorment, el baluard presentava un aspecte «més ruïnós» que com es va trobar, fa anys, l'interior, amb les voltes explotades i caigudes fruit de l'explosió dels magatzems de pólvora per part dels exèrcits francesos el 1795. Després arribarien dos segles d'abandó. «Estava esllavissat des del segle XIX, quan va perdre el seu ús militar; pilots de terra i runes caigudes sobre el fossat», comenta Falgueras. Aquest baluard, a diferència del de Sant Jaume, que ja als anys 80 i 90 va ser recuperat, era l'únic que quedava per desenrunar i consolidar. El que dona a la façana de mar, el Santa Maria, ja no existeix, s'hi van aixecar xalets; el de Sant Jordi, a l'oest, també està força malmès, i el de Sant Joan es va transformar el segle XX en una mena de búnquer.
Els treballs al baluard es van iniciar el març passat. Foto: Joan Falgueras.
Els primers moviments, explica Falgueras, han estat retirar uns dos metres de terra esllavissada sobre el fossat i desenrunar la part baixa de l'exterior dels llenços, per tal de sostenir els desnivells i les estructures interiors. Com s'aconsegueix, això? Doncs amb un mur de formigó reculat que impedeix noves esllavissades. És reculat perquè, com apunta l'arquitecte, «en el futur se li pugui donar el mateix tractament d'acabat que el de Sant Jaume» i així unificar criteris. Amb aquestes actuacions, ja ara, es pot començar a visualitzar com era la geometria d'aquest pentàgon fortificat.
Procés de construcció del mur per impedir noves esllavissades. Foto: Joan Falgueras.
La segona part d'aquests treballs, que han tingut seguiment arqueològic, afectarà la visita per la cota alta de la muralla. «Fins ara, la gent passava per on podia, però no a prop de la muralla perquè estava esllavissat», comenta Falgueras. Aviat això serà història perquè s'habilitarà una passera -a voltes una mena de pont aixecat i d'altres a peu pla- per la vora de la muralla. «El visitant podrà fer el recorregut per la vora del pentàgon i adonar-se de la forma concreta d'aquesta arquitectura», afegeix Falgueras, el qual reconeix a l'Ajuntament rosinc la continuïtat en l'actuació a la Ciutadella, un «solar extraordinari des del punt de vista de document històric, un monument a escala de país». Per a ell, implicar-se en un projecte com aquest, «amb professionals tan rigorosos, és un plaer».
Imatge en 3D sobre com quedarà en un futur el baluard.
