25 de agost de 2020
25.08.2020
L'Empordà
L'Escala

«Al municipi de l'Escala ens estimem molt Santa Màxima», diu mossèn Martí Colomer

«Vaig arribar a la parròquia que l'aigua baixava per les parets», explica el rector

24.08.2020 | 19:11
Mossèn Martí Colomer a la rectoria, situada al costat de l'església.

Nascut a Arenys de Munt (1941), mossèn Martí Colomer és rector de l'Escala des de fa quinze anys. També porta les parròquies de Viladamat, Vilamacolum i Vilacolum. Abans va passar per Peralada, Pedret i Marzà, Vilarnadal, Vilabertran, Cabanes i la Sagrada Família de Figueres

Se segueix venerant Santa Màxima, a l'Escala?
Ui, sí! Hi ha uns pabordes que se n'han cuidat molt bé. El martirologi romà només té una ratlla o dues i no gaire més. És sorprenent, perquè sembla que hi havia algú, uns romans, com s'explica en una resenya, que venien cap aquí i portaven unes relíquies; devien tenir mal temps i les van deixar aquí, a l'Escala, i els pescadors se la van fer seva. El patró, però, és Sant Pere.

I com encaixa una patrona d'aquest tipus en un municipi costaner com aquest?
Ara! Sembla que hi havia algú que tenia un poder una mica temporal i cívic, i va fer un gest i va treballar perquè Santa Màxima es fes patrona del poble. Sant Pere és d'abans de Santa Màxima.

Què se'n destaca, d'ella?
Segons els goigs, era màrtir i no gaire res més. És una santa venerada en alguna ciutat de França i prou.

I a casa nostra no ha tingut aquesta sortida?
Exacte! Però ens l'estimem molt. Hi ha les relíquies que van portar amb el vaixell que explicava i se n'ha anat fent un seguiment.

Els feligresos s'han abocat a recuperar-ne records?
Era una cosa més institucional, però el poble també se l'estima. No té punt de comparació, per exemple, amb la festa del Carme.

En aquests quinze anys que porteu a l'Escala, quina evolució ha tingut aquesta parròquia amb el problema estructural que venien acumulats amb el temps?
Vaig arribar aquí que l'aigua baixava per les parets i vaig tenir molt bon suport del poble i dels que llavors eren a l'Ajuntament. El bisbat també va fer tot el que va poder i vam fer un arranjament d'aquells per treure's el barret. Vam poder treure el teulat antic, que hi era tot i que els cairats estaven com dissecats, i es va fer sense giny mecànic, perquè era l'estiu i no es podien fer obres. Era com si no tinguéssim un avançament mecànic. No hi havia grua, d'aquí endavant. També recordo que hi havia unes taques d'humitat impressionants i, quan havia plogut, venia la gent i deia que havia tret quinze galledes d'aigua de l'altar. Encara hi ha els senyals de quan baixava l'aigua. Ho feien amb molta voluntat.

Les relíquies de Santa Màxima s'han pogut conservar bé?
Molt bé! Hi ha una referència de l'any 1936: un senyor, per salvaguardar-les, segons explica mossèn Salvador Jué, espantat de tenir-les a casa, les va enterrar en el seu olivar.

Què ha modificat la Covid de la vida parroquial de l'Escala?
Primer de tot, ens ha impactat. És normal. Llavors, ens ha fet adonar de les possibilitats que tenim, que a vegades, no ens n'adonem, és centrar-nos en les necessitats que tenim uns i altres per parlar. Sovint ens quedem desprotegits, com si ens caigués la casa a sobre. Tot i estar confinats, el cap continua treballant. Ara hem de buscar què és el més important per a nosaltres. Hem de ser una sola par-ròquia. Tenim una sèrie de serveis socials i sanitaris, però ja treballen des d'una altra òptica.

El seu dia a dia és diferent, ara?
Diré que no, perquè soc una persona molt de carrer.

Hi ha una parròquia d'estiu, diferenciada de la d'hivern, aquí a l'Escala?
Sí, durant la temporada d'estiu entren molts turistes i hi ha un ambient més divers. Hem de recordar que s'havia fet una missa en francès. D'altra banda, tenim laics.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook