Després de veure'ls tocar amb mascareta i distància prudencial a la microrevetlla de Sant Pere a Figueres, hem parlat amb el cantant de l'Orquestra Di-versiones, Albert Fort, per saber com estan vivint a escala de grup aquesta nova normalitat.

Com va començar l'aventura de Di-versiones?

Va ser gairebé per casualitat. Nosaltres ja érem amics i estàvem a l'associació del nostre poble, Calonge. Un estiu no hi havia prou pressupost a l'associació per contractar un grup de música per a la festa major, així que vam decidir improvisar un concert nosaltres mateixos. Amb la sort que a la gent li va agradar el rotllo que despreníem i, gràcies al boca-orella, poc després vam fer de taloners en una festa amb més de dues mil persones. Quinze anys més tard, aquí seguim.

A vegades el que menys esperes acaba passant. Si hagués de definir en una paraula el grup, quina escolliria?

Amics, una colla d'amics que musicalment són dolents -somriu- però que tenen ganes de passar-s'ho bé. Quan tenim un concert volem el mateix que voldrien uns col·legues quan surten: explicar-se com ha anat la setmana, ballar i beure una mica. Ho enfoquem com una trobada social que no és la feina, i això segurament ens diferencia d'altres grups més professionals.

I amb tots els concerts que teníeu programats per a aquest estiu què ha passat?

Doncs de moment teníem quaranta concerts programats i confirmats, i d'aquests només en farem sis o set; fent càlculs hem perdut el vuitanta-cinc per cent, que aviat és dit. Els que fem, els fem en condicions dures; per a nosaltres els concerts eren una trobada social per ballar desenfrenadament. La música que toquem és complicada de gaudir-la assegut, amb mascareta i distància, aquesta no és la fórmula de Di-versiones. Ho saben i ho sabem, però tampoc hi ha altra opció que adaptar-se a aquesta nova normalitat.

De quin concert us emporteu més bon record?

És clar que tocar a les barraques de Girona o de Palafrugell està molt bé, però al final la gent hi anirà toqui el grup que toqui. Ara bé, és molt diferent que organitzis un festival del grup com Diverland (aquest any hagués estat la segona edició i ja havíem venut més de dues mil entrades) i que la gent vingui per escoltar-te a tu. És una sensació molt especial que et fa estar eternament agraït amb el públic fidel i esbojarrat que vol trencar amb la rutina i que ens segueix allà on anem i fem el que fem. Per això et diria que ens quedem amb el festival de Diverland o la festa que ja fa sis anys que organitzem, la Diverbeach. Una festa que no té cap marca ni mitjà al darrere i que ha aconseguit col·lapsar una platja amb més de deu mil persones vestides de color rosa. És un plaer poder tocar per a un públic entregat.

Esperem que aviat pugueu gaudir dels concerts tal com fèieu dalt de l'escenari abans que arribessin les restriccions per la pandèmia mundial.

Ho esperem. Di-versiones només té sentit quan la gent balla desenfrenadament.