13 de agost de 2020
13.08.2020
L'Empordà
Figueres

Premien Sun Estarriol, una vida consagrada a l'art de fer poesia

Ha rebut el Memorial Montserrat Oriol, que atorga el Festival Poemestiu, cancel·lat enguany per la pandèmia

13.08.2020 | 10:16
La poeta Sun Estarriol amb el Premi Memorial Montserrat Oriol.

«La poesia s'ha de llegir a cara descoberta», per això, el poeta, professor, bloguer i periodista Daniel Ruiz-Trillo ha considerat, per primera vegada en deu anys, suspendre el Festival Poemestiu, el Festival de Poesia de l'Empordà que ell dirigeix i que cada any passa per diferents poblacions durant els mesos de juliol i agost a causa del coronavirus. Tot i això ha volgut mantenir el lliurament del premi Memorial Montserrat Oriol que ha recaigut en la poetessa Sun Estarriol, d'Avinyonet de Puigventós.
La guardonada fa 20 anys que organitza la vetllada de poesia d'Avinyonet, ha publicat diversos llibres i participa cada any en el Festival Poemestiu. Dimarts passat va rebre el guardó amb la satisfacció de veure reconeguda una passió que conrea des que tenia catorze anys, l'art de fer poesia: «La poesia com l'alegria, s'encomana. Com el camí, es va fent. Com la sang, circula a gust. Com el paisatge, t'asserena la mirada. Com l'amistat, t'acompanya cada dia. La poesia, avui, ahir, demà i sempre» va recitar en un acte íntim, i amb el guardó a les mans, dimarts passat a Figueres.

Des de 2019, el tercer premi dels Premis Poemestiu La Vinyeta s'anomena Memorial Montserrat Oriol i es lliura a una persona empordanesa que, durant l'any, hagi donat suport i fomentat la poesia, «tal com feia la poeta darniuenca Montserrat Oriol cada any» ha explicat el director del Festival. Ella va ser una de les impulsores del festival. El premi del memorial és per votació popular entre dues persones proposades pel jurat dels premis. L'any passat el va guanyar en Quim Ponsa i enguany se'l disputaven, amb una votació popular, la Sun Estarriol i la Carme Pagès, tots tres poetes empordanesos que fomenten la poesia a l'Empordà.

Assumpció Estarriol va néixer a Girona el 1951, però ha viscut sempre a Figueres fins a l'any 1998. A partir d'aquí va anar a viure a Avinyonet de Puigventós, on va encarregar-se d'organitzar una vetllada de poesia, que és ja un dels actes culturals més emblemàtics del municipi tot i que aquest any tampoc s'ha pogut fer, es lamenta, a causa de la pandèmia.

La poesia l'acompanya des de fa molts anys. Ha escrit sobre una infinitat de temes (paisatges, persones, sentiments) gairebé sense ordre ni concert, posant ordre en alguns dels llibres que ha publicat. Fa especial esment de l'obra que va publicar el 2013 editada per la Societat Coral Erato amb motiu de la vetllada de poesia que celebren anualment, i amb l'objectiu d'homenatjar els seus poetes. El llibre de poemes, que té la portada i il·lustracions de l'artista Josep Ministral, es titula Entre Tramuntana i Garbí i conté una vuitantena de pàgines amb les seves obres.
Precisament els seus inicis en la participació de la Festa de la poesia van ser l'any 1965, al Casino Menestral, amb altres insignes poetes dels quals guarda un inesborrable record. Fages de Climent, la va presentar: «Assumpció Estarriol se'ns presenta com una ombra angoixada i dolorida en uns laments impregnats de dolcesa, d'afany d'evasió, d'uns inter­rogants i dubtes en una actitud elegíaca que potser recorda més Espronceda, Leopardi».
Va ser acollida per dues grans poetes, Maria Àngels Anglada «que em va fer canviar d'escriure del castellà al català perquè em va dir: el català és la teva manera de viure en família i de pensar» i la Montserrat Vayreda que li corregia els seus poemes i l'ensenyava a recitar: «Tu ben ferma, amb bona veu i defensant el que has escrit» li deia.
Els seus inicis poètics, però, els va viure dins un ambient especialment familiar d'afecte de part de la seva mare, que la van impregnar d'una línia romàntica, passional, fins que en una recerca constant va anar trobant el seu camí, a través de la poesia. Inclús fins al dia que es va jubilar de la seva feina d'auxiliar de farmàcia, a l'Hospital de Figueres, va conrear la poesia, fins i tot a mida, cada cop que hi havia una celebració o una jubilació d'algun company «confeccionant un poema ben personal». Com els antics joglars participa en infinitat de recitals de poesia, que ara han quedat aturats, però aviat ressorgiran.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook