Amb tan sols vint-i-un anys, les seves fotografies encapçalen visualment la revista de la Festa Major de Roses 2020, una revista anual que tracta fets històrics, i enguany exposa les vivències dels conciutadans de la vila durant la pandèmia mundial.

Quan va començar a sentir-se atret pel món de la fotografia?

A sisè de primària em van regalar la meva primera càmera, des de llavors sempre he estat en contacte amb les càmeres fent fotografia documental i vídeos. Vaig començar fent les fotos per a l'Institut Cap Norfeu, on estudiava, i després vaig treballar com a fotògraf al trenet de Roses. L'any 2019 veient que els encàrrecs cada vegada eren més seriosos, vaig decidir obrir la meva pròpia empresa, la Productora Audiovisual Cusí Marès, S.L i compagino la feina amb el grau d'Audiovisual i Multimèdia a l'Eram.

Enguany l'Ajuntament de Roses ha confiat en vostè perquè encapçali visualment la revista de la Festa Major 2020. Quin balanç fa de l'oportunitat i l'experiència?

És el primer any que participo en la creació de la revista, òbviament és un plaer i estic molt agraït a l'Ajuntament i a tot l'equip de persones que hi ha al darrere. Ha estat una experiència inèdita i colpidora, suposo que per a tothom, però el fet de poder sortir al carrer a fotografiar què estava passant al poble mentre la gent havia d'estar a casa és quelcom que passa una vegada a la vida. A més, és un plaer poder compartir pàgines amb noms com el de la periodista, Marta Gibert; l'escriptora i filòloga, Cristina Masanés; el cap de la Policia Local, Eduard Campà; l'alcaldessa, Montse Mindan; el regidor de Cultura, Èric Ibáñez; el representant del Departament de Cultura i Festes de l'Ajuntament de Roses, Toni Martínez, i els arxivers municipals, Josep Maria Barris i Pol Meseguer. A tot això se li suma l'enorme participació ciutadana amb les fotografies que van enviar a #arxivemlacovid19 amb la finalitat de tenir un Arxiu Municipal (encara més) social.

Com era sortir al carrer i no veure absolutament ningú?

El setze d'abril em van donar l'únic permís que va donar l'Ajuntament de Roses com a fotògraf per a poder sortir al carrer i fotografiar què passava al meu aire, amb algunes referències de llocs i carrers que em donaven. Normalment aprofitava i sortia a les vuit del vespre per capturar moments dels aplaudiments que tots retindrem a la memòria. Era una sensació molt estranya: passejava sol pel poble, cosa impensable abans; la policia i la guàrdia urbana em van parar diverses vegades per veure què feia al carrer; els veïns m'observaven encuriosits des de les finestres i els balcons; i fins i tot les gavines del passeig em volien atacar del temps que feia que no veien una persona caminant.

Quina fotografia amaga més història al darrere?

Especialment les que vaig fer al CAP. Recordo que hi vaig anar amb molt, molt respecte. La situació no era gens agradable i se'm quedarà gravada a la memòria per sempre.

On es pot aconseguir la revista?

S'han imprès tres mil exemplars i es poden aconseguir a la Biblioteca de Roses, a l'Oficina de Turisme i a l'Ajuntament. Cal afegir que només surten vint fotografies de les tres mil que té la sèrie del confinament i postconfinament, per veure les altres es pot anar a l'Arxiu Municipal del poble -situat al carrer de la Mainada, 28- juntament amb les fotografies que la ciutadania va enviar a #arxivemlacovid19.