El raper JordiPino publica el videoclip de la cançó Ojos que no ven, el seu darrer treball que pretén visualitzar les dificultats de les persones amb discapacitat visual i el seu coratge per lluitar contra els reptes del dia a dia. El tema es pot escoltar a totes les plataformes digitals.

Com neix la cançó Ojos que no ven

De tant en tant vaig publicant cançons que transmetin valors. Fa molts anys que treballo a Ensenyament i vaig estar nou anys treballant al servei CREDV-ONCE (Centres de recursos per a deficients visuals-ONCE) com a professor d'alumnes amb discapacitat visual. Quan vaig deixar aquesta feina, vaig decidir fer aquesta cançó que tot just ara he publicat. Un dels meus millors amics de tota la vida es va quedar cec quan tenia set anys. La sensació que tenia és que cal trencar aquesta imatge de pena que sovint es té cap a la gent amb discapacitat visual, no perquè no consideri que és una cosa greu, sinó perquè penso que ens oblidem d'un vessant important: la fortalesa mental que tenen, la superació de reptes que assumeixen diàriament i com a vegades nosaltres no ho valorem suficientment.

Una lletra impactant i reflexiva per conscienciar la gent.

Sempre intento que hi hagi un rerefons més reflexiu a les meves lletres, insistir en el tema dels valors, insistir en el fet que el rap sigui una cosa productiva. Soc professor, però la meva especialitat és la psicologia, així que componc cançons sobre temes que poden crear angoixa, parlo de gent que passa un mal moment i de com superar-ho. No parlo massa de política, no és el meu fort. Ara he publicat aquesta cançó Ojos que no ven i el videoclip on també apareix en Fran, el meu amic que va perdre la vista, perquè és molt important valorar l'esforç que fan i trencar la por a allò que no coneixem.

Com a professor d'alumnes amb discapacitat visual, pot explicar com viuen l'etapa escolar?

Una persona quan és cega o es queda cega va al centre que li tocaria per zona. Hi ha un professor itinerant que periòdicament va a aquest centre depenent de les necessitats de l'alumne i del seu grau de discapacitat. D'una banda, es treballa amb la família per l'acceptació de la discapacitat, es donen pautes de mobilitat, d'estimulació a l'alumne, li ensenyem braille, es treballa amb ordinadors, i aleshores també es coordina el treball amb el professorat. Sovint aquests alumnes tenen tants recursos que passen desapercebuts.

Amb la lletra busca una integració més gran, un canvi de perspectiva.

En Fran i jo vivim al mateix carrer, hem anat a la mateixa llar d'infants, a la mateixa escola i institut. Vam fer la mateixa carrera i quan estàvem a la universitat, vam compartir pis. Però molta gent venia i em preguntava a mi coses sobre ell en comptes d'aprofitar l'oportunitat de parlar-hi directament i aprendre moltes coses. Quan treballava amb alumnes amb discapacitat visual, molta gent em deia que era una pena veure joves perdent la visió en plena adolescència. Però t'adones com aquesta gent se supera, com hi ha famílies que fan pinya...jo arribava a casa aprenent moltes coses de la vida i de la família. Cal trencar la por a allò desconegut, no parlar del factor de la pena perquè penses en tot el que aquella persona es perd, però té moltes coses per aportar, és molt positiu fomentar la relació i veure una altra perspectiva.

Quina repercussió ha tingut aquest treball?

Estem molt contents. No soc cantant, així que no m'interessa tant el tema de les reproduccions, sinó que el missatge estigui arribant a la gent. Ens han fet arribar moltes preguntes i per això hem fet un altre vídeo donant-li respostes a la gent.

Difícil per a una persona amb discapacitat visual transitar per les ciutats?

Hi ha moltes dificultats. Jo també parlo de l'incivisme de la gent per exemple amb les caques de gos.

Fran Roríguez:«El més important és que els carrers, les ciutats,els pobles siguin accessibles»

El figuerenc Fran Rodríguez, director de l'agència de l'ONCE a Girona, és el protagonista del nou videoclip que el raper JordiPino ha fet de la cançó Ojos que no ven, «un tema amb una lletra impactant a escala emocional» assegura en Fran. L'objectiu és visualitzar les persones amb discapacitat visual i el missatge està calant entre la gent: «No soc un gran usuari de les xarxes socials, però sé que el videoclip ha tingut moltes visualitzacions i a escala personal hi ha gent de la família i també companys de feina que s'han fet ressò d'aquest treball que s'ha anat escampant molt».

En Fran va perdre la visió als set anys «llavors no tens tanta consciència i això em va facilitar acceptar-ho». Iniciatives com aquestes són molt positives per sensibilitzar la societat: «S'ha anat millorant, però una part de la societat encara ens veu com a bitxos rars, tenen aquesta por, aquest desconeixement, però som persones iguals». Sobretot el que és important,«és que els ajuntaments es moguin i aquest missatge no quedi en sac foradat: cal fer accessibles les ciutats, els pobles i els carrers per a les persones amb discapacitats».