La llebre la va aixecar el 2006 l'estudi radiocarboni de les restes d'una tomba d'una dona trobada a la necròpolis antiga, ubicada a la façana nord de la Basílica de Castelló. Els experts estimaven que havia mort entre els segles VII i VIII. L'arqueòloga Anna Maria Puig ja es va sorprendre, aleshores, però no era suficient una sola mostra. Quan el 23 de juliol passat va veure el resultat d'una altra mostra, feta ara a unes restes trobades el 2019 en el mateix jaciment, aquella cronologia més antiga coincidia al cent per cent i certificava i esdevenia la prova, junt ament amb altre material arqueològic d'aquesta fase del cementiri, de l'existència d'una ocupació més reculada, en el cim del puig Salner, uns dos segles abans del que es tenia constància fins ara. Per a Puig és, sens dubte, una de les descobertes arqueològiques i històriques locals més importants dels darrers anys.
El primer document sobre Castelló que es conserva data de l'any 879. En aquest es fa esment del poble i alguns habitants perquè s'hi duu a terme un judici «sobre un tema destacat pel comtat». «Això evidencia que Castelló ja era important al segle IX i potser es podria recular més enrere», diu Puig. Tot i això, fins ara, les restes més antigues que havien trobat dataven del segle IX i X. El que va posar a Puig sobre la pista van ser les cobertes d'algunes de les tombes: eren pedres de molí manuals del segle VIII, com les que apareixen en el jaciment de Puig Rom de Roses. Una d'aquelles tombes era infantil. «En aquesta vam trobar una peça d'un collaret de pasta de vidre que ja feia intuir que era molt antic», reconeix l'especialista qui ja aleshores, en veure aquest material, va copsar que la cronologia era molt més reculada del que pensaven.
A més a més, durant les excavacions, també van anar apareixent materials romans, concretament teules, tot i que barrejats amb els nivells medievals. «Si hi ha teules romanes, hi ha d'haver algun edifici, però encara no l'hem trobat», comenta Puig qui no descarta, algun dia, localitzar-los.
Aquest any també es farà campanya, concretament a partir del 14 de setembre, i s'allargarà durant tres setmanes. S'intervindrà al costat oposat de l'anterior campanya, al sud -on mai s'ha fet cap intervenció- i a l'exterior de la Basílica, al carrer Carbonar. Anna Maria Puig reconeix la bona predisposició dels propietaris del Palau Macelli qui els permetran excavar arran del temple. L'equip espera localitzar restes relacionades amb la fase romànica de l'edifici, possiblement del cementiri que es va establir entre els segles XI i XII. «La seqüència d'ocupació del costat nord ens marca uns buits d'ocupació que aquesta campanya podrà respondre», argumenta Puig.
L'interior de l'església
L'interior de l'església
L'actuació més esperada pels arqueòlegs, però, és la de l'interior de l'església. Cal recordar que el 2007 es va fer una prospecció amb georadar que va demostrar que en els seus fonaments es troben les restes de les esglésies preromànica i romànica i, podria ser, de l'edifici funerari o de culte del segle VIII, que justament podria tancar el cercle amb les restes humanes més antigues ara localitzades.
