La influència de la música valenciana i la lluita van agafades de la mà quan parlem del grup musical Cuits. Hem entrevistat al vocalista de la banda, en Pau Foraster.

- Com comença la vostra aventura?

- Doncs, la veritat, com comencen la majoria de grups de música comarcals: amics que els agrada tocar instruments s'ajunten o troben el moment per fer-ho quan es dissol un grup. En el nostre cas, va ser una barreja d'aquestes dues casuístiques. A la banda ha anat entrant i sortint gent, però des del 2012, que es va crear, ha tingut continuïtat.

- El vostre nom ve perquè d'alguna forma tots vosaltres «esteu una mica cuits»?

- Mentre decidíem un nom que no deixés indiferent a ningú, en Xabi Rodríguez va saltar i va dir: «Tots estem ben cuits». Des de llavors s'ha anat modificant: al principi, era The Cuits Ska Band, després vam passar a dir-nos The Cuits, i ara per ara som els Cuits.

- A través de les lletres reivindicatives de les vostres cançons, quin missatge voleu fer arribar?

- No parlem de solucions utòpiques per a grans problemes: ens interessen els fronts que ens toquen de prop com a grup i aquells on les nostres lletres poden tenir un impacte.

- Què us inspira?

- Bàsicament observar la situació actual, i parlar sobre els problemes existents de forma metafòrica. L'última idea que ens va sorgir, per exemple, és parlar sobre el racisme policial dels Estats Units d'Amèrica i el fenomen #BlackLivesMatter, i portar-ho al terreny local.

- Què heu estat fent durant el conegut confinament?

- La Covid-19 ens ha putejat a tots en l'àmbit personal i professional. Com a banda, però, ens ha estroncat l'aprenentatge i la presentació de la nova cantant, l'Ona Cabello, ja que a principis d'any va plegar l'antic cantant. Durant el confinament estricte, podríem dir que no vam fer de Stay Homas -apunta amb un somriure irònic-. Després, a la mínima que es va canviar de fase i podíem quedar, ens agrupàvem dues o tres persones del grup per tal d'anar pensant com serà el futur single que ens agradaria treure de cara al setembre.

- Veieu la possibilitat de tocar per un públic assegut?

- La música en viu et convida a moure. No pots demanar que les persones estiguin assegudes, no la gaudeixen. A més, com a grup, se't trenca el cor: no reps la mateixa intensitat ni ganes del públic, es trenca l'emoció dalt i baix de l'escenari.

- Si haguéssiu d'escollir una paraula que definís el vostre públic, quina seria?

- Conscienciat i familiar. És un públic que coneixem i que no falla.

- I si ara haguéssiu de fer el mateix i trobar una paraula per definir el grup?

- Família. Després de tants anys i tantes hores davant i darrere dels focus, som com una mena de família. Per sobre de tot, prioritzem que hi hagi bon rotllo entre els integrants del grup perquè això es percep, encara que estiguis actuant fent veure que tot està genial.