Malgrat que la pandèmia ha sacsejat el món, i especialment l’àmbit cultural, en el cas de l’artista Pilar Farrés, el confinament li ha permès seguir creant i sobretot experimentant. «El confinament va fer que seguís treballant amb el que tenia a casa, ja que no podia anar al taller i això ha estat un repte».

L’artista ha utilitzat molt el paper, «recuperant els que tenia, papers que m’han donat els veïns i el resultat són peces interessants que em motiven a seguir inventant». Farrés sempre s’ha sentit atreta per aquest material com a suport per a la creació: «Sempre tinc a casa paper fet a mà, de molta qualitat, i he pogut crear a casa diferents obres aprofitant que també tenia fustes en el traster». La seva activitat no va decaure en moments complicats i l’objectiu, era, «crear peces cada dia, com una pàgina diària de notícies pu­nyents, com punxes».

«23 espines» a La Valvi

Precisament un dels darrers projectes en què Pilar Farrés ha participat ha aconseguit reunir 200 artistes de diferents indrets, com Girona i Banyoles. El projecte, anomenat 23 espines, s’ha presentat a la Fundació Valvi de Girona on s’exposa fins a finals de juliol. Ha estat una iniciativa de participació col·lectiva creada a les xarxes socials en època de confinament, una iniciativa que l’artista Jaume Geli va idear inicialment davant la impossibilitat de celebrar-se Sant Jordi.

L’exposició havia de reunir 23 propostes, però va ser tan gran la repercussió entre el sector, que es va estendre fins als dos-cents participants de diferents disciplines. «Els primers participants van treballar amb el que tenien, des del confinament, després van arribar més i més propostes».

Cada una de les obres, s’acompanya per un poema creat per Jaume Geli. Dins d’aquestes espines personals i punyents dels artistes, Farrés ha presentat una peça circular: «És com un fil d'espines, com diu en Jaume Geli, amb un número 23 de color vermell al seu interior, un fil de mestres i metres que fa referència a tota aquesta gent que no ha pogut celebrar Sant Jordi i la cultura».

Mentrestant, Pilar Farrés ultima els preparatius d’una nova edició d’Empordoneses que finalment s’inaugurarà el 29 de setembre, dedicada a Narcís Monturiol. Serà una edició, assegura, més oberta i més internacional que exposarà el treball d’un ampli col·lectiu d’artistes a la sala d’exposicions l’Escorxador.

Cal destacar el paper de la comunitat Empordoneses que s’ha mantingut activa durant el confinament demanant als artistes que durant la crisi sanitària han vist la seva activitat interrompuda o limitada, que enregistressin uns vídeos càpsules d’un minut de durada en les quals havien d’explicar en format de testimoni audiovisual com afectava el confinament a la seva tasca creativa. «Aquest últim projecte ha estat engrescador, poder compartir aquests vídeos ha estat també un esforç col·lectiu» agraeix, la coordinadora d’Empordoneses, Pilar Farrés.

La iniciativa va arribar a la seva fi amb el desconfinament i, des de l’organització, la qualifiquen d’èxit. Més de setanta creatius de tot el país, siguin pintors, escultors, historiadors, filòsofs, escriptors, entre d’altres... van gravar vídeos des dels seus tallers i estudis relatant les dificultats o oportunitats que el període de confinament els oferia. Aquests petits curtmetratges han estat compartits a les xarxes socials d’Empordoneses aconseguit més de 45.000 reproduccions, i més de 65.000 visualitzacions i la xifra va creixent.

L’objectiu és que tot aquest material serveixi com a testimoni audiovisual de com s’ha viscut un dels períodes més rellevants de la nostra història recent.