28 de juliol de 2020
28.07.2020
L'Empordà
Figueres

Analitzen la figura del crític d'art figuerenc Pep Vallès amb un llibre i una exposició

L'Institut d'Estudis Empordanesos és l'entitat que impulsa la proposta que veurà la llum a la tardor

27.07.2020 | 18:28
El crític d'art Pep Vallès, en una imatge d'arxiu

«L'art es pot captar de forma purament física, el sentiment davant la bellesa de l'obra. Si t'agrada és perquè la teva sensibilitat es desperta i la sensibilitat és la captació irracional de l'obra d'art i tothom la té». Així responia Pep Vallès Rovira (1931) fa deu anys a aquest setmanari, a la pregunta si la societat estava preparada per entendre l'art contemporani. Ell, més que ningú a l'Empordà, n'ha estat un ferm divulgador des de la seva posició de crític d'art. Ara, en el camí de fer els noranta anys, l'Institut d'Estudis Empordanesos està elaborant una monografia sobre la seva trajectòria que anirà acompanyada, paral·lelament, d'una exposició de la seva col·lecció d'art a la Fundació Valvi.

«Estava pendent fer-ne una revisió», reconeix la historiadora de l'art i coordinadora i comissària del projecte, la figuerenca Mariona Seguranyes, que qualifica Vallès «de personatge atípic però que, a través de les seves crítiques publicades al Tele/eXpress durant molts anys, acabes fent una lectura de tot l'art català innovador i transgressor». El moment en què ho va fer també és important, la fi de la dictadura franquista i la transició democràtica. Un altre punt essencial és que en Vallès s'uneixen «els creadors empordanesos i barcelonins», cosa que aporta una lectura molt rica i transversal.

Lluitar pels creadors i la llibertat

Seguranyes ha volgut oferir una mirada molt oberta al personatge i, per això, ha convidat diversos especialistes per estudiar-lo des de diferents vessants: la família, l'alquímia i la càbala i la crítica d'art i l'art en si mateix. Entre els autors destaquen Josep Playà, Oriol Pi de Cabanyes, Teresa Costa-Gramunt, Domènec Moli, Josep Corredor Matheos i la mateixa Seguranyes. El llibre, a més, inclourà una conversa inèdita del 2018 entre Vallès i el també crític Arnau Puig, desaparegut recentment, així com un article sobre Vallès escrit per Puig i publicat ara a títol pòstum. Els dos han estat, com recorda la comissària, «persones que han batallat moltíssim pels creadors, per la llibertat, pels drets socials, per la idea de l'artista i l'art» com un element essencial per a la societat.

El crític d'art Pep Vallès amb Josep Maria Joan i el també crític Arnau Puig, mort fa pocs mesos. Foto: Roger Lleixà

Creador d'un llenguatge propi

Quelcom que diferencia Pep Vallès de la resta de crítics, és el fet d'haver creat un llenguatge propi, eliminant-ne els articles i les preposicions. En aquella entrevista de fa una dècada, Vallès explicava que tot va sorgir «d'una manera espontània». Ell era advocat d'ofici i treballava, de dia, per diferents despatxos de notaris. De nit, escrivia «amb llibertat absoluta». Als anys 70, quan van proliferar moltes galeries a Barcelona i amb la voluntat de donar-los visibilitat, calia aprofitar el poc espai i temps que hi havia. Seguranyes admet que això li ha dificultat fer arribar el missatge, malgrat que els seus textos «són molt densos però molt interessants, perquè diu moltes coses en molt pocs caràcters». Ella destaca grans articles sobre Picasso o Tàpies, aquest darrer amb qui va tenir una gran connexió i relació. Els articles podien ser escrits des de la voluntat de divulgació artística fins a crítiques d'artistes molt concrets, «amb un llenguatge i estètica innovadora i de combat». A més, Vallès suposa un enllaç amb els artistes empordanesos que exposen aleshores a la capital com és Bartomeu Massot, el seu germà Evarist Vallès, Joan Sibeques o Amèlia Riera. A banda de la seva faceta de crític d'art, Pep Vallès es mou en molts escenaris culturals, entre Barcelona i l'Empordà, «amb una mirada progressista».

Segons avança Seguranyes, Pep Vallès està molt il·lusionat amb el projecte. La comissària afirma que es tracta «recuperar personatge, memòria, una part de la història del país» i en destaca la seva visió «avançada, críptica, la seva profunda fe catòlica». «És un personatge que trenca motlles», resumeix. Un crític que coneix profundament l'art, que viatja, que coneix tots els museus i que aproxima el públic als nous moviments.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook