L'Empordà és una terra petita on quasi tothom es coneix i més la gent de cultura. Joan Fibla, home de caràcter especial, gran conversador, culte, amant del teatre i apassionat de l'òpera, no podia passar desapercebut. Per això, la seva mort, aquest passat dilluns 20 de juliol, als 70 anys d'edat, ha estat molt sentida. Com va dir en el seu comiat a l'església de Roses l'exalcalde del poble i bon amic seu, Carles Pàramo, «Fibla era patrimoni del poble». Els rosincs, i tots aquells que el tractaren, el recordaran com una persona «molt popular i estimada».
Joan Fibla va néixer a Roses, poble d'on no va marxar mai a excepció d'un parèntesi d'uns pocs anys, quan era jove, que els va passar a Londres on, assegura l'exdirector i impulsor del Grup de Teatre de Roses, Ignasi Tomàs, va anar-hi «per entendre les lletres dels Beatles». Així era ell. Un home de ment oberta, polièdric, a qui no li importava el que podia dir la gent, i que cercava sempre assadollar la seva curiositat ja fos viatjant -ho va fer intensament, també els darrers anys-, aprenent llengües -parlava anglès, francès, alemany, català, castellà i un xic d'italià- o bolcant-se en el món del teatre. Va treballar, fins que es va jubilar, en una entitat bancària però tenia altres passions.
Va ser membre actiu, des dels inicis, del Grup de Teatre de Roses i al llarg de més de trenta anys. Allí va trobar una gran colla d'amics, quasi la seva segona família. Tomàs va viure molts moments al seu costat. «Era un gran charman, un gran personatge», explica Tomàs tot rememorant com, en una ocasió, es va arribar a enrolar en un buc de càrrega per anar a conèixer Egipte. «Si tenia una idea al cap, hi anava a totes», afegeix Tomàs qui encara recorda viatges compartits amb ell en cotxe cantant a tot drap i sense pudor llargs fragments operístics, passió que compartien i que Tomàs creu va encomanar-li ell mateix. El cert és que Joan Fibla es va convertir en un gran «amant de l'òpera», un assidu del Liceu de Barcelona, com el recorda també Josep Maria Cortada, de la Funcional Teatre de Figueres, formació amb la qual també va actuar dalt dels escenaris. Obres com «El barret de palla d'Itàlia», «Mare Coratge», «Sense pietat» i, la darrera, «Finestres», quan ja la seva salut estava molt delicada. «En Joan era una persona molt accessible, una persona que sumava i que creava un bon ambient», el defineix Cortada entristit per aquesta pèrdua.
Però no només va fer teatre Joan Fibla. També va dur a terme diferents incursions en el món del cinema fet a la comarca. Cal destacar la seva participació a «Vestigis» del rosinc Ivan Morillo i «Miss Dalí» de Ventura Pons, film on interpretava al xofer de Salvador Dalí, Artur Caminada.
Les xarxes s'han omplert els darrers dies acomiadant-se públicament d'un home que va viure intensament la vida. Com recorda el seu amic Thomas Spieker en un text de comiat publicat fa uns dies al Diari de Girona: «En Joan era un home bo, un vilatà exemplar, conegut i respectat per tothom. Tenia caràcter i personalitat (...) un grandíssim amic dels seus amics (...) Era discret, elegant, compassiu i intel·ligent, molt intel·ligent».
