21 de juliol de 2020
21.07.2020
L'Empordà
Colera

Ralph Bernabei interpreta el silenci i el seu món interior amb «Quietude»

L'artista presenta nou peces d'aquesta sèrie a la galeria Horizon de Colera fins al 16 d'agost

20.07.2020 | 19:49
L'artista immers en ple procés creatiu

Ralph Bernabei s'ha sentit sempre una mica ermità, un artista que es tanca en el seu taller –«el meu santuari», l'anomena– dies i dies perquè és en aquest espai de recolliment on se sent a gust, on troba la tranquil·litat i la llibertat que li plau per crear. «Sempre estic massa enganxat al meu treball», es lamenta sense doldre-li el més mínim perquè és en el seu art on troba les respostes que necessita. Quietude és el reflex de tot això, una sèrie de pintures i objectes monocromàtics creats durant el confinament, molt íntims, en els quals el color vermell és el protagonista absolut. Una petita part d'aquesta sèrie, que ell defineix com una mena de «haiku» d'un temps determinat, s'exhibeix ara, i fins al 16 d'agost, a la galeria Horizon de Colera.

Bernabei i la seva parella, la galerista Silvy Wittevrongel, es van confinar a Colera. Acabaven de tornar feia poques setmanes d'inaugurar una escultura de l'artista dedicada a Brahms i encarregada per un particular i ja meditaven si viatjar a Nova York, d'on és originari Bernabei. Però va arribar el tancament. L'artista no vol sentir-se malament quan pensa que, a ell, el confinament no li ha suposat un gran esforç i, a més, li ha permès no haver de justificar el seu estil de vida. I és que tancar-se, replegar-se en si mateix, contemplar el silenci, meditar és quelcom que fa habitualment. «Hem de viure les experiències que ens toquen, és important», assegura. Ell recorda l'artista canadenca Agnes Martin que va viure sola tota la seva vida adulta, a Nou Mèxic, en una humil cabana d'adob. «Ella deia que la solitud és llibertat», recorda Bernabei.

Veure amb tranquil·litat

Tanmateix, l'artista no és aliè, però, al patiment físic i psicològic de tants milers de persones, un patiment que, diu, pensem-hi, és constant a causa de la vida global que consumim. Per això la decisió també de no fer inauguració: «No són temps festius». El públic, doncs, podrà gaudir-la a poc a poc, «amb tranquil·litat, pau i silenci», dialogar amb les peces sense presses. Una manera de fer que porta a una reflexió més àmplia sobre la manera com vivim i la necessitat d'embolcallar-nos en l'art i la cultura.

Després d'aquesta exposició, Horizon acollirà una mostra col·lectiva amb artistes vinculats a l'espai que reflexionen, cadascun amb el seu llenguatge, sobre aquests temps estranys.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook