21 de juliol de 2020
21.07.2020
L'Empordà
DIA DEL LLIBRE
Figueres

M. Àngels Gardella tradueix al català tot el corpus poètic de la poeta francesa Louise Labé

L'obra, un crit a l'amor intens, és un exemple destacat de la literatura amorosa europea del segle XVI

20.07.2020 | 19:50
Louise Labé. Gravat de Pierre Woéiriot

Louise Labé (1526-1566) va ser una autora francesa molt destacada que, a diferència d'altres veus femenines, ha arribat als nostres temps. No va ser oblidada gràcies a aquells que van quedar seduïts per ella, com és el cas del poeta alemany Rilke. Ara, la filòloga i escriptora figuerenca M. Àngels Gardella ha traduït tot el seu corpus poètic al català, una tasca que no ha estat fàcil, assegura, perquè és una obra en vers. L'edició, publicada per J.J. de Olañeta, inclou també la versió original en francès antic, del segle XVI.

Gardella ja havia traduït els vint-i-quatre sonets d'amor de Labé el 2005 per la revista Senyal. «En llegir-la em vaig quedar enamorada; els seus poemes d'amor són molt graciosos, molt intensos, profunds, amb una frescor pròpia de la poesia provençal, amb aquesta forma lliure d'expressar l'amor». Quan Gardella es va jubilar, va decidir recuperar el treball, malgrat que Quaderns Crema ja havia publicat una altra traducció dels sonets. Ho va fer amb calma, polint-la i ampliant-la amb les Elegies de Labé, tres poemes llargs on l'autora evoca la seva joventut i confessa «jo només tinc amor».

Donar veu a les dones

Va ser estudiant aquestes Elegies, on ella es construeix el seu propi autoretrat, que alguns afirmaren, ja modernament, que aquesta poeta no va existir mai i que la seva obra la van escriure un grup de poetes. Gardella ho nega taxativament: «Em sembla impossible, això ho va escriure una sensibilitat femenina». Gardella va més enllà: «La literatura femenina antiga, i no cal anar molt lluny, podem parlar de Víctor Català, en general s'amaga, hi ha una mena de pudor, però també els homes l'han menystinguda i marginada». Només cal veure les trobairitz, afegeix Gardella, «moltes ens costa saber qui eren perquè dones d'una mateixa família, germanes i mare, es deien igual; la dona era tan poc important...».

Louise Labé va ser una dona culta, influïda per Petrarca i el Renaixement, sabia llatí i, probablement, grec i italià. La traductora ha inclòs en el llibre una epístola escrita per Labé i dirigida a Clémence de Bourges. En ella, Labé fa una crida a la llibertat de la dona i a la solidaritat entre elles, els dona veu. També fa una anàlisi profunda del que és escriure, «de com el fet de rellegir ens renova el plaer en veure-ho des d'una altra òptica». Per a Gardella, ara té més lògica que mai aquesta traducció i totes les que es facin dels clàssics: «El català ho necessita, cal fer veure què és una llengua útil, també per la literatura clàssica».


Poesia de Louise Labé
Traducció: M. Àngels Gardella
Edicions J.J. de Olañeta
Preu: 12 euros

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook