Aquest dissabte 11 de juliol, a les 11 del matí, és el dia i l'hora de reobertura dels museus del Triangle Dalinià, un dels valors turístics culturals principals de les comarques gironines. Segons la directora dels centres, Montse Aguer, «tenim bones expectatives perquè hi ha demandes i reserves de visitants tant nacionals com estrangers». Això, però, d'entrada no farà canviar la idea inicial de tancar el 13 de setembre tot i que, com apuntava aquest matí Aguer, «les previsions es poden canviar». La trobada amb mitjans s'ha fet al pati de la Sala de les Loggies per presentar el principal atractiu que oferirà el Teatre-Museu Dalí de Figueres aquest estiu, la joia que intentarà animar als visitants a descobrir o redescobrir la gran obra de Dalí. Es tracta de l'exposició «Dalí: el surrealisme soc jo! Paisatges fora de temps», possiblement la gran oportunitat de veure juntes, per primer cop, les millors obres del Dalí surrealista que abarquen el període entre 1926 i 1943.

De les dotze peces -onze són olis- que s'exhibeixen en una mateixa sala, on només podran accedir vuit persones al mateix temps, vuit han estat adquirides al llarg dels anys per la Fundació Gala-Dalí. Són obres que ens parlen de l'artista, dels seus conflictes, de les seves pors, també dels seus referents. Montse Aguer assegurava que han intentat apel·lar «a la imaginació, en el cas de Dalí totalment provocativa». El fet d'exhibir les obres fora del seu lloc habitual els hi dona, com apuntava la comissària de la mostra, Carme Ruiz, una nova dimensió, una nova lectura.

Totes elles tenen en comú un mateix leit motiv, el paisatge, que, en Dalí, és vital. Paisatges enigmàtics, onírics, pintats a mà, paranoics i, fins i tot, la simbiosi de l'home amb el paisatge. Entre aquestes cal destacar Home amb cap ple de núvols (1936), L'espectre del Sex-Appeal (1934) i Poesia d'Amèrica (1943), tot un llegat d'intencions del mestre.