Era l'any 1956 quan es va fundar l'orquestra Costa Brava a Palafrugell. Un dels propulsors va ser el figuerenc Florenci Mauné. Dos empordanesos -Mónica Lucena i Jesús Tarrida- la lideren des del 2012, com a directora artística i director musical, respectivament. La formació, integrada per 23 professionals, entre músics i tècnics, viu un moment delicat a causa de la Covid. Ells formen part de la plataforma Cultura en lluita que aplega, entre altres, les grans orquestres del país.

Si no fos per la pandèmia, ara treballarien a ple rendiment.

M.L.: Treballem tot l'any, però amb l'aturada se'ns va anul·lar tot.

Se'ls va anul·lar o posposar?

J. T.: El problema és més greu que això. Durant els mesos de l'estat d'alarma s'han cancel·lat les actuacions d'aquest període, cosa lògica. El problema és que alguns ajuntaments estan espantats i han anul·lat molts bolos de l'estiu i la resta pengen d'un fil. Fins i tot, n'hi ha que han anul·lat els del febrer vinent. És una bestiesa.

Què li suposa al sector?

J.T.: Una situació molt crítica perquè l'abast dels ingressos de les orquestres és a l'estiu. Si tots els pobles anul·len les festes d'estiu, totes se'n van a la ruïna.

A quanta gent afectarà?

J.T.: Molts milers de persones vinculades a la festa major.

M.L.: Que un cop acabat l'estat d'alarma no podrem treballar ni tindrem cap ingrés de res. Encara que puguem treballar per llei, no podrem. I de què viurem? Moltes persones estan en situacions molt complicades.

Què el demanen als ajuntaments?

J.T.: Que es mantinguin els pressupostos dedicats a cultura perquè amb l'excusa que ara els dedicarem a altres coses, no pots abocar un sector a la ruïna per afavorir-ne un altre. S'ha de mirar d'ajudar a tothom. Si aquestes actuacions estan dins un període que no es poden realitzar, en lloc de cancel·lar, que les posposin.

Què més reivindiquen?

J.T.: Adaptar la festa major a les circumstàncies. Si es fan unes directrius clares, que tampoc s'estan donant des de dalt, que es faci sota aquells criteris.

Algun ajuntament ja ha respost?

J.T.: Fins ara tot era una cascada d'anul·lacions, però fa un parell de setmanes quatre o cinc ajuntaments van ser valents. Diuen que ho volen celebrar. Així faran uns protocols d'actuació perquè hi hagi seguretat i poder-ho fer. Es tracta de Sant Quirze de Besora, Camprodon, Palamós i Mataró. Són un exemple. Si no poden fer ball, faran concert, si no, se'n faran dos, posaran més cadires...

Tots estan disposats a adaptar-se, imagino?

J.T.: És clar. Es poden fer concerts en streaming, itinerants, en lloc d'un, dos, perquè tothom pugui accedir-hi. Solucions n'hi ha moltes, però falta que l'Ajuntament estigui disposat a fer-ho.

Quines conseqüències pot tenir tot això en el sector?

J.T.: La gran majoria d'orquestres són professionals i viuen d'això. I ja en comencen a caure, per exemple l'orquestra Xacobeo plega. Si no mimen el sector, l'any vinent es voldran fer festes i no trobaran orquestres per fer-les. En l'anterior crisi, d'orquestres com la Costa Brava n'hi havia el doble, la meitat van desaparèixer.

Mantenir i muntar una orquestra no deu ser fàcil.

J.T.: Fer-ho en èpoques baixes i de zero, poca gent s'arrisca. I quan la tens, aguantes tot el que pots. És com qualsevol negoci.

Un moment així deu ser difícil de recordar.

J.T.: Tan bèstia, no. La crisi del 2008-2010 va ser molt forta per tots, però no com això. Ara vivim un panorama dominat per la por i això fa que alguns ajuntaments prenguin decisions sense lògica.

Què els dirien per revertir la situació?

J.T.: Que no corrin, que la gent segur que, després de tots aquests mesos, també té ganes de festa i no podem liquidar la festa major.