Als quinze anys, Anna Gratacós (Roses, 1984) ja tenia clar que la música era una part essencial de la seva vida. Des d'aleshores treballa fermament per fer-se un lloc en una indústria complicada: vuit anys a Aurània i ja fa un temps en solitari amb Madamme Mustash.

Primer va ser 'Hoy', després 'Batecs' i ara, en ple desconfinament, arriba 'Neurones'. Tres discos que conformen un tot, un retaule del que és i el que sent aquesta artista rosinca, de veu poderosa. 'Neurones', diu, segueix conservant l'essència amb lletres punyents i molt vives.

Per què treballar en solitari?

Tocar amb més gent és complicat. Si els músics senten el mateix interès o disponibilitat que tu pel projecte, cap problema, però el més habitual és que el combinin amb altres feines o família i esdevé un hobby. Per mi, si és el principal en la meva vida, i dedico tot el temps. Sola no depenc de ningú.

Els seus projectes són totalment seus.

I aquest darrer ho he fet tot jo: les lletres, la música, el disseny del disc, l'edició, la gravació que he fet a casa, és a dir, tot.

Per què?

Volia provar què passava si ho feia jo. En altres facetes artístiques no hi ha problemes. Ara no hi ha la necessitat de pagar per aconseguir certes coses, hi ha els mitjans i la gent s'espavila. Òbviament el resultat no és el mateix, però volia que el disc sortís, les cançons eren allà esperant a cobrar vida. I ha funcionat molt bé tot i que no sé si ho repetiré, perquè la feina ha estat bestial, quasi un any de treball.

Neurones arriba després de NeuronesBatecs

Em venia molt de gust. L'1 d'octubre també em va reforçar a treure'ls en la meva llengua, no per un sentiment polític o patriòtic.

Dos discos que en són un.

Tenen caràcters diferents, però formen un tot que vaig concebre des de l'inici. Vaig separar els dos discos, fins i tot físicament amb la imatge de la portada. A Batecs les cançons tenen un aire més sentimental, romàntic, parlen de passar moments amb la gent, del feedback amb l'artista i l'oient, és més personal, de sentiments, més humà amb cançons compostes de forma circular, és a dir, la base harmònica són tres, quatre o cinc acords que es repeteixen. Això em permetia fer els concerts amb un loop, gravar la cançó, tocant a sobre i anar improvisant i cada vegada eren diferents. Eren cançons vives, mai sonaven igual. En canvi, Neurones és més mental, amb lletres més rocambolesques que parlen de filosofia, d'antropologia... Fins i tot he hagut de preparar-me què anava a dir. Tot és més mental, més elèctric.

Creu que sorprendrà?

No crec, perquè ja fa uns anys que treballo amb el loop i la guitarra elèctrica en els directes. No els sonarà estrany sentir un disc no tan acústic. D'alguna manera també conserven molt l'essència. Fins i tot escoltant els discos d'Aurània, he conservat una línia bastant forta, suposo perquè és la manera que tinc de fer les cançons. No deixa de ser pop el que faig sempre.

Els dos treballs uneixen cor i ment.

És del que estem fets, els dos òrgans que relacionem amb la vida.

Neurones s'havia de presentar el març amb una gira.Neurones

Sí, de març a juny anava a Barcelona, Andorra, Lleida... i tot se n'ha anat a fer punyetes. I el disc, que em va arribar a finals de març, ha quedat en l'oblit, tot i que espero reactivar-lo. El novembre ja tinc algunes actuacions, però espero a l'estiu anar-lo presentant.

En concerts de petit format.

Exacte i això és una sort també, perquè aquests es podran fer.

Portada del nou disc de Madamme Mustash

Creu que la gent es bolcarà amb els artistes locals?

Tinc l'esperança que sí. El fet que no hi hagi grans festivals, penso que farà que la gent assisteixi més als concerts de petit format, li donaran importància perquè hi haurà això o res. De cop també els valoraran més, ja que normalment no els fan gairebé cas.

Com se sent Anna Gratacós ara, professionalment?

És una situació complicada que vivim molts músics com jo, amb trajectòries bastant potents, que fa anys que treballem, que ens movem, amb un petit públic, però com que no formem part de la xarxa de dalt, vas tirant només, no t'hi pots dedicar exclusivament. Encara que sigui la nostra vida, el que ens exigeix més temps, sempre ho has d'acabar combinant. La gent valora més que siguis conegut, els likes, que el que facis els transmeti.

Però no defalleix. I, a més, continua traient discos.

Soc molt romàntica, sí. Soc conscient que el disc és per a gent com jo, que els il·lusiona un disc físic. Però la majoria tiren de Spotify o coses gratuïtes, costa molt pagar per art i més després d'estar tres mesos penjant coses gratuïtes. Volíem demostrar que érem importants i ho hem fet. Reivindiquem el nostre lloc en el món, no som un divertimento, fem una tasca humanitària, quasi psicològica.